A l’hora d’adquirir un telèfon mòbil hi solen haver molts factors en joc. Els criteris que pot tenir cada persona són molt personals i la combinació de totes les variables pot produir infinites alternatives. Si abans de l’arribada dels telèfons intel·ligents es prioritzava la mida i el pes del dispositiu, ara les inquietuds que mouen les persones a triar un model o un altre són molt més complexes i variades.
La marca, la potència del processador, la memòria, la resolució de la pantalla o el nombre de càmeres solen ser decisius en la nostra tria un cop ja sabem de quin pressupost podem disposar.
En canvi, poques vegades ens interessem per la radiació que emet el dispositiu. Fins i tot és possible que el SAR sigui un concepte totalment desconegut per la majoria de nosaltres. La taxa d’absorció específica o SAR (Specific Absorption Rate) s’encarrega de mesurar la quantitat d’ones electromagnètiques que absorbeix el nostre cos quan són emeses, entre altres, per un telèfon mòbil. Si reconeixem que en molts casos aquest aparell ens acompanya moltes hores durant el dia i que bona part del temps el tenim en contacte amb el nostre cos pot començar a tenir sentit que cerquem un model amb un SAR el més baix possible. Les ones que emet quan està en funcionament i sense el “mode vol” activat travessen el nostre cos i tots els elements que li permeti la potència d’emissió fins arribar a la xarxa d’antenes que estigui al seu abast. Tot i que la radiació no ionitzant que s’emet és aparentment innòcua per al cos humà, i més quan està a uns centímetres del mateix, els experts no s’acaben de posar d’acord en com ens pot afectar l’escalfament dels teixits adjacents a l’aparell quan el portem recolzat a l’orella.
Certament no hi ha estudis que relacionin l’ús del mòbil amb malalties de tipus cancerígen, però sí que és cert que hi ha organismes que regulen i posen límit a la potència d’emissió per evitar que la radiació no ionitzant, i per tant no perjudicial, es converteixi en ionitzant. A la Unió Europea el SAR autoritzat en els aparells que es poden comercialitzar queda establert a 2 W/kg (watts per quilogram) en 10 grams de teixit, mentre que als Estats Units la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) fixa el màxim en 1,6 W/kg sobre un gram de teixit. Això explica que les versions americanes o europees d’un mateix model puguin tenir diferents nivells de radiació. En aquest punt cal fer un toc d’atenció a la comercialització dels aparells clònics i a les imitacions que circulen pel mercat, ja que aquests poden estar exempts d’aquests controls i per tant tenir un SAR molt més elevat que fins i tot suposi un perill per al nostre cos.
