Quan a principis dels anys vuitanta del segle passat el punk ja havia començat a decaure i els sintetitzadors s’havien apoderat del rock, era difícil esperar alguna cosa nova i original que fos estrictament rockera, amb una guitarra elèctrica de debò. R.E.M. possiblement va ser el precursor del rock alternatiu amb aquest Murmur, el seu primer llarga durada, publicat tres anys després d’haver-se format el grup. Es tracta d’una barreja impossible de folk rock, punk i rock de garatge que sembla acabat d’inventar en aquell mateix moment. La guitarra de Peter Buck és excelsa, acompanyada de la veu i el carisma de Michael Stipe, el baix i piano de Mike Mills i la bateria de Bill Berry. El disc no va tenir unes grans vendes (al cap d’uns anys, amb el disc Out of Time i la cançó “Losing My Religions”, els R.E.M. es van fer milionaris) però sí unes excel·lents crítiques. Una de les grans virtuts del grup és que enmig del soroll sempre hi és present la melodia. Totes les cançons estan compostes pels quatre membres de R.E.M. Destaquen l’evocadora “Pilgrimage”, la melancòlica “Talk About the Passion” o les guitarres i pianos sinuosos de “Perfect Circle”. Els cors són un altre punt fort de la majoria de temes, fins al punt que recorden els Byrds. Fa uns deu anys, però, que els R.E.M. són història: es van separar el 2011.
