Des de fa uns anys, el diumenge de Pasqua també és sinònim de cultura popular a Malla. I en concret, d’exhibició falconera. Enguany, a més, amb regust d’aniversari. La colla local, els Falcons de Malla, encetaven la seva quinzena temporada. I ho van fer demostrant que l’aturada hivernal no ha diluït l’empenta amb què van acabar l’anterior, quan van completar per primera vegada una pira de 10, el seu sostre falconer. Diumenge la van poder presentar per primera vegada a casa.
“Aquesta plaça és especial per nosaltres; és on fem vida, on assagem, on fem colla”, destacava l’actual cap de colla, Xavier Redorta. Els Falcons s’hi presentaven amb 30 efectius, una xifra “excepcional”, es felicitava Redorta. I és que la colla s’ha refet plenament de la sotragada que van viure arran de la pandèmia i l’any passat ja van “recuperar” efectius. Actualment són al voltant de 25 membres estables. “Estem més bé que mai”, insistia Redorta.
Les ganes de represa es van evidenciar amb un programa exigent. Especialment celebrada va ser la pira de 10, que van plantar amb seguretat. L’havien aixecat per primera vegada l’octubre passat, a Moià, convertint-se en la cinquena colla de falcons del país a aconseguir aquesta figura. També van estrenar figura nova, els dos volts coronats de 3. En quarta ronda van fer un intent desmuntat de torrassa, i finalment un rellotge amb pilar de 3 i ventiladors. La jornada es va cloure amb una escala de 8 conjunta amb la colla convidada, els Falcons de Vilanova i la Geltrú. “Ara toca a polir coses i plantejar nous reptes durant la temporada”, animava el cap de colla.
“Portar 15 anys d’activitat falconera és un mèrit i cal celebrar-ho”, els havia felicitat abans l’alcalde, Eudald Sentmartí, en una matinal que també va incloure el repertori de corrandes de Lluís Muntal –recitades en lloc de cantades– i el tradicional sorteig de productes.
Qui no va poder assistir a la jornada va ser el principal impulsor del fet falconer a Malla. Es tracta de Ramon Redorta, cosí de l’actual cap de colla. Va ser ell qui, voltant pel país amb la colla de bastoners del poble, havia descobert l’encant d’aquesta manifestació de cultura tradicional catalana, amb més arrelament al sud del país. Els falcons tenen els orígens en uns grups gimnàstics txecs creats a Praga el 1862 i van arribar a Catalunya durant el primer terç del segle XX. Redorta es va animar a impulsar una colla al seu poble. L’estiu de 2008 començaven els primers assajos, amb una quinzena de persones, i el 7 de setembre d’aquell any la primera colla de falcons que havia existit mai a Osona: els Falcons de Malla. I l’única, encara.
Que 15 anys després la colla continuï tan activa “és gairebé un miracle”, assegura Redorta, que hi continua col·laborant puntualment com a músic. “No volia fer una colla castellera perquè ja n’hi havia, a la comarca; a mi m’interessaven els falcons pel valor que transmeten de disciplina, coratge, esforç o solidaritat”. Redorta es confessa un “apassionat” de la memòria històrica i, en concret, “dels valors de la República, del bàndol roig”. En aquest sentit, segons ell, els falcons també representen “cooperativisme i compromís amb el poble català”.
Redorta entén que per a la pervivència i consolidació de la colla va ser clau el fet que, en el seu moment, membres de Nyerros de la Plana –la colla castellera que va acabar desapareixent l’any passat– s’afegissin al projecte. Actualment també hi col·laboren membres dels Sagals. “Falcons de Malla és una colla acollidora on qualsevol persona que vulgui fer construccions humanes i no vulgui competir pot participar de la festa, créixer com a gimnasta i com a ciutadà”, remarca Redorta, tot destacant el paper del seu cosí, l’actual cap de colla, “que ha cregut en el projecte i l’ha mantingut actiu.
Els Falcons de Malla tenen previst convocar més endavant un acte de celebració de l’aniversari, de caràcter més intern, amb membres i exmembres de la colla.
