El nom d’aquest carrer de Vic és un clar exemple de com la llengua popular ha anat transformant un nom.
En realitat ens caldrà remuntar a l’edat mitjana, quan hi havia l’església de la Rodona. El carrer que passava per darrere l’altar d’aquesta església tenia el nom de “jus altar”, que significava ‘sota l’altar’. Recordem que existeix en català antic la preposició ‘jus’, amb el sentit de ‘la part baixa’, ‘sota’. La llengua popular va transformar aquest ‘jus altar’ en ‘jubaltar’,i després, des del segle XVIII, atès que el significat s’havia perdut, el carrer va passar a dir-se ‘Gibraltar’, tot i que el carrer no tenia res a veure amb l’estret d’aquest nom.
‘Gibraltar’ encara era el nom del carrer el 1939. Actualment, però, el seu nom oficial és ‘Gibaltar’.
Relacionat amb aquesta preposició antiga ‘jus’, tenim també l’adjectiu ‘jussà-jussana’, amb el significat ‘que està situat més baix que un altre’. Actualment, el significat de ‘jussà’ s’ha perdut, però, en canvi, l’adjectiu era molt freqüent a l’edat mitjana per designar el territori que era a sota d’un altre. Actualment el tenim representat en topònims com per exemple el del Pallars Jussà.
