“Serem nosaltres els qui t’enterrem.” Això deia en Joan Manuel Serrat l’any 1984 al mar Mediterrani, convertit cada vegada més en una claveguera. Contaminants metàl·lics, orgànics, químics, biològics, plàstics i acústics s’hi afegeixen cada dia. Centenars de milions de persones viuen en la costa mediterrània o prop dels rius que hi descarreguen aigua… i porqueria. Prop d’un terç de la flota mercant mundial passa pel Mediterrani cada any, i deixen al seu pas milers de vessaments de petroli. I la regió mediterrània és la principal destinació turística del món, amb centenars de milions de visitants cada any, que hi venen sobretot a l’estiu i hi deixen el seu rastre.
La contaminació a la costa catalana sembla que es manté constant, ni empitjora ni millora, des que ha començat aquest segle. La més alta és a la zona costanera del Besòs, la Barceloneta i el Llobregat, segons resultats que han publicat investigadors de l’Institut de Ciències del Mar. No ens ha de sorprendre, ja que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona hi viu gairebé la meitat dels catalans.
Un altre estudi prediu que el mar Mediterrani desapareixerà, que s’enterrarà ell mateix. Des de fa uns cinquanta anys s’accepta que els continents es mouen, ja que estan sobre unes plaques tectòniques que es desplacen, separant-se o apropant-se a les plaques veïnes, a un ritme d’uns quants centímetres cada any. Ja fa temps, uns 40 milions d’anys, que la placa africana i l’euroasiàtica es van ajuntant, cosa que ha provocat que s’arrugui el terreny, i es formin el Pirineu i els Alps. El moviment d’apropament continua, de manera que l’estret de Gibraltar desapareixerà d’aquí a pocs milions d’anys. Ja va passar fa sis milions d’anys i el Mediterrani es va assecar. Tornarà a passar en el futur i l’aigua s’evaporarà, i es dessecarà de manera ràpida, potser només en mil anys, i es convertirà inicialment en un desert. Però aquest no és el final de la seva història: d’aquí a uns 50 milions d’anys Europa i Àfrica s’hauran ajuntat del tot, el mar que ara els separa haurà desaparegut i el terreny s’haurà arrugat tant que potser s’haurà format un nou Himàlaia aquí mateix, com quan l’Índia va xocar amb Àsia. Llavors no podrem banyar-nos en l’enterrat mar Mediterrani, però podrem escalar el nostre propi Everest!
