“Catalunya, fàbrica d’idees, ha d’apostar per un ecosistema emprenedor.” “Cal establir nous models de relacions laborals, comercialització i negociació” en el marc de l’economia digital. Aquestes idees corresponen als eixos 7 i 8 del full de ruta de la Cambra de Comerç de Barcelona, i aquestes idees agafen més força que mai en aquests moments. “Fins fa un temps dèiem que la digitalització era una oportunitat; ara, que és una necessitat”, avisa el seu president, Joan Canadell. La crisi provocada per la Covid-19 ha fet aflorar “la importància de la digitalització”, però, sobretot, la urgència de creure en ella, accelerar el futur cap a aquesta direcció i incorporar-la al món empresarial.
Si bé la Cambra va llançar la campanya “Que cap empresa tanqui” per donar suport a tots aquells negocis perjudicats per l’estat d’alarma i el confinament, Canadell ha reconegut que han estat més les empreses que han acudit al seu assessorament per transformar-se digitalment, que no per evitar-ne el tancament. Així ho explicava durant la tercera jornada de la Llotja Virtual batejada com a “Visió i estratègies per accelerar la digitalització del teu negoci”, on el dream team de l’emprenedoria de l’Estat posava els punts sobre les is en qüestions que consideren arcaiques, com la creació i planificació d’un pla de negoci.
“A mi tant me fa el que vas facturar el mes 3 de l’any 4 a Argentina, jo el que vull saber és què vas vendre ahir a Sabadell”. Clar i contundent, l’inversor de capital risc i fundador de Cabiedes & Partners, Luis Martín Cabiedes, aposta per provar i portar a la pràctica qualsevol idea abans que donar-li mil voltes. “Moltes vegades la gent pensa que innovar és pensar què faràs d’aquí a 10 anys i el que cal fer és posar-se a fer alguna cosa ara”, apunta, al mateix temps que afegeix: “Si et fa vergonya llançar alguna cosa al mercat és que vas bé”. La seva fórmula? “Posa’t a fer les coses avui i prova” perquè, assegura, “un dels avantatges de l’economia digital és que pots canviar les coses ràpid i corregir-les”.
Partit a partit
Els tres ponents van en la mateixa línia. Per la fundadora i CEO de Social Car, Mar Alarcón, “un pla de negoci et fa perdre el temps”, perquè precisament la digitalització “et permet fer proves amb el client a temps real i ens donen informació pràcticament al moment”. És per això que cal anar “partit a partit” i, com assenyala el president de Barcelona Tech City i cofundador d’Antai Venture Builder i Glovo, Miguel Vicente, “anar fent i invertint conforme vaig veient resultats”.
Però per això cal tenir diverses coses clares. Primer, i el més important, que “no s’ha de tenir por d’equivocar-se” perquè el més probable és que passi, però això no ens pot tirar per enrere. “Menys anàlisi i més provar”, com diu Vicente, que avisa que l’aposta clara de les empreses d’avui ha de ser la d’incorporar talent tecnològic a tots els nivells de les empreses. “Aquesta és una de les claus de la transformació”, a més de “posar els millors al capdavant de la digitalització i la innovació” i “enfocar el procés d’innovació cap a un procés d’innovació oberta”.
Alarcón afegeix un punt més a la qüestió i sosté que és bàsic “incorporar la cultura digital i emprenedora dins les grans corporacions”, però adverteix que “això només es pot fer si t’ho creus; si només és una reacció perquè està de moda o perquè ve una crisi, no sortirà bé”. De fet, el coronavirus ha tret a la llum les mancances de moltes empreses en aquest sentit, que s’han vist forçades a adaptar-se perquè, si no ho feien, l’alternativa era morir. Les pimes han hagut d’anar de pressa i corrents en aquesta crisi, però l’important de tot això és tenir clar que això ha estat una oportunitat per “incorporar-ho en el seu ADN i en la seva cultura”.
El moment de les pimes
Justament per això, aquest, més que mai, “és el moment de les pimes”. Cabiedes anima les petites i mitjanes empreses a entrar de ple en el camí de la digitalització i els proposa “veure com una oportunitat el que ha portat la Covid-19”. Si la grandària “ha estat un problema tradicional per a les pimes”, ara han de donar-li la volta: “Ara l’avantatge va per a David, en comptes de per a Goliat”, afirma, sense oblidar-se de la situació de desigualtat que ha provocat la pandèmia per als sectors empresarials més crítics.
El debat està viu, però tots segueixen una mateixa línia de discurs. Una gran empresa no pot provar i llançar al mercat productes nous d’un dia per altre, però una pime sí que pot fer-ho perquè “ets tan petit, que si s’enfaden, s’enfaden pocs. Després els convides a un sopar i continues provant amb altres productes”, proposa Cabiedes, mentre persisteix a encoratjar les pimes plantejant que “intentin fer de la digitalització i de la grandària un avantatge i no un problema”.
D’aquesta manera, i en línia amb la idea de fugir dels plans de negoci, recorda que “el futur és més fàcil d’esbrinar que d’endevinar” i incita les empreses a “fer una prova perquè això no va de visions, va de fer proves amb els clients”. I és que, encara que admet que “la incertesa et crea un munt d’angoixa”, repeteix que “cal saber veure-ho com una oportunitat”.
Digitalitzar-se o morir: un tòpic?
Barcelona juga un paper molt important en tot això i, justament en una ciutat com aquesta, “o som digitals o no serem” perquè, apunta Vicente, “les start-ups és l’únic sector en què la capital catalana continua creant ocupació i també ho ha fet durant la Covid-19”, motiu pel qual “cal continuar aprofundint en el teixit de start-ups” i, de nou, “és el moment perquè les pimes facin una aposta clara per la digitalització”.
La Covid-19 ha posat sobre la taula moltes mancances empresarials en l’àmbit digital i de negoci. Fa tres mesos, recordava el moderador del debat, Albert Pijuán, “aquest acte l’estaríem fent a la Casa Llotja de Mar”, però el coronavirus “ha accelerat el futur i, en dos mesos, s’han accelerat canvis que haurien vingut d’aquí a tres o quatre anys”. La Covid-19, a més, ha fet evident que la burocràcia i la lenta presa de decisions juguen a la contra no només de l’economia, sinó de tot el conjunt de la societat i avui, més que mai, cal aplicar el carpe diem perquè “l’única cosa constant és el canvi”. Que ve el llop, però el llop ja és aquí.
Això no va de que les pimes lluitin contra les grans empreses com va haver de fer-ho David contra Goliat, però sí que adquireixin aquest avantatge que va tenir David quan va agafar l’espasa del gegant i li va tallar el cap. Que start-ups, pimes i grans juguin amb igualtat de condicions i tinguin un espai al mercat. I, per això, com diu Cabiedes, i potser puguem aplicar-nos més enllà del terreny empresarial, “prova, clava-te-la i no esperis que vingui la verge a veure’t perquè això va més de fer que de pensar”.
