Aquest 24 de febrer he tornat a córrer els 10km de Granollers… “És quan corro que hi veig clar”, Granollers Mitja Marató 2019”
L’activitat de córrer pot fer-se des de diferents òptiques, totes elles vàlides sempre que ens resultin agradables o que serveixin per complir amb els objectius que cada un plantegi: la primera vegada, baixar de marca o simplement una més, o córrer per córrer, perquè em fa estar bé i gaudeixo amb això…
Els meus objectius, tornar, gaudir, sentir-me i en memòria d’en Norbert!
Mentre que alguns s’aproximen a les carreres des d’una filosofia purament competitiva, altres ho fan com una activitat relaxant, en què la desconnexió sigui un dels objectius a aconseguir.
Una desconnexió que paradoxalment es produeix en connectar
La paraula mindfulness en general es tradueix com a ‘atenció plena’. És a dir, estar en tot moment concentrats en l’activitat que estem realitzant, en aquest cas, córrer. Posar tots els sentits i l’atenció en diversos aspectes de la nostra carrera és imprescindible per aconseguir l’objectiu.
Amb aquesta atenció total i absoluta, els practicants podem arribar a un estat de flux, en el qual no hi ha altres pensaments que no estiguin relacionats amb el córrer.
He percebut ser el so de les meves petjades compassades amb el ritme. I tu?
Aquesta concentració és capaç d’eliminar els pensaments de tipus: no puc més, què estic fent, no faré marca… i molts més que molts corredors podem tenir al llarg del recorregut, en el qual les molèsties i el dolor poden ser companys inseparables de viatge.
La connexió amb el cos
És un altre dels grans objectius del mindfulness running: connectar amb les sensacions del cos, i evitar concentrar-nos en pensaments. Deixar passar els pensaments. Saludar amablement i deixar-los a la cuneta, sense més. Així, coneixem millor el nostre cos, fet que ens permet assolir el nivell perfecte d’activació: ni massa tens ni massa relaxat.
Aprendre a controlar la ment durant la carrera convertirà aquest moment del dia en una veritable i plaent connexió. I així ha estat.
Mitjançant el mindfulness, les sensacions del cos es potencien gràcies a la perfecta connexió cos-ment. Deixa que el cos i la ment flueixin. Concentra’t en la carrera, gaudint de la sessió i submergit en ella. Dirigir la teva atenció conscient a les sensacions sense jutjar canviarà la teva forma de córrer. Ser conscient de com corres i de què passa quan ho fas t’aportarà molta, i molt rica, informació de com la teva ment dirigeix aquesta acció.
Pel que fa als beneficis que pot obtenir un corredor per practicar mindfulness, es pot aprendre a gestionar d’una manera emocionalment menys agressiva aquelles coses que ens preocupen, de manera que l’estat de relax augmenta i el pols s’alenteix.
Corre amb equilibri, sense angoixa per un resultat, sense pressió i sabent gestionar la concentració i atenció plena en el que realitza.
Tant el corredor popular com el professional poden beneficiar-se del mindfulness per millorar el seu rendiment. Moltes vegades no som conscients que alguna cosa no va bé i no parem o afluixem el ritme, i això ens fa lesionar per no estar atents i concentrats en el nostre diàleg intern. Mindfulness no és elevar el llindar del dolor per continuar entrenant, sinó escoltar-nos, conèixer-nos i desenvolupar el nostre potencial.
Cinc punts bàsics per a tot aquell que es vulgui iniciar en la pràctica del ‘mindfulness running’
Gaudir: Si no gaudeixes del que fas, és més difícil connectar-hi.
Respirar: Sona obvi, però no som conscients de la nostra respiració. Connecta-hi. Sent.
Oblida: Per uns moments, oblida les apps, els cronos, i centra’t en les sensacions que estàs experimentant. No tot és el que marca un aparell. Pensa en els grans corredors. Molts no tenien ni sabatilles per entrenar.
Sent: Els teus passos, el teu cos, la teva ment, coneix-te i visualitza com de bé estàs quan fas el que t’agrada.
Contacte amb un professional: Demana ajuda perquè t’ensenyin i puguis treure el màxim rendiment a tot el que facis.
El mindfulness s’ha d’aprendre igual que s’aprèn a córrer, i per això hi ha professionals que ens poden ajudar. El mindfulness no és seure a meditar, igual que córrer no és posar-se unes sabatilles i sortir.
És molt més que tot això, és una filosofia i una manera de viure, i per això l’hem de integrar i entrenar per saber aplicar-lo correctament.
Ha estat una bona cursa. Fins la propera!
