Júlia Cervera ha fet una adaptació pel seu TFG de l’obra Barcelona, que serà interpretada en doble sessió el dissabte 8 de juny. L’obra tracta sobre la Núria i l’Elena, dues amigues separades per l’amor d’un home i el destí d’una pàtria. El seu retrobament tindrà lloc en una Barcelona que respira. Totes dues hauran de posar en solfa allò que les apropa i allò que les separa, amb el ressò d’una guerra estúpida i sagnant com a teló de fons.
Seràs actriu de l’obra ‘Barcelona’. Això també s’estudia…
Sí, de fet, aquest dissabte presento el meu treball final de grau, que és l’adaptació de ‘Barcelona’ de Pere Riera. I si el Tribunal decideix aprovar-me, doncs seré una graduada més de l’Institut del Teatre de Barcelona i oficialment actriu.
En l’obra hi haurà el Tribunal?
Hi haurà el Tribunal en una de les dues sessions, hi haurà dues persones que estaran avaluant. Jo hauré de fer el mateix a les dues sessions i faré el mateix pels dos públics.
Aquesta obra et va cridar l’atenció pel món del teatre?
Sí de fet, va ser un estiu que jo era en una casa de pagès, de vacances, però que també feia petites feines per allà. I jo vaig mirar la Sagrada Família, la sèrie de TV3 i allà vaig dir, ostres, això de la tele i el teatre m’agrada. Jo n’havia fet d’amateur tota la vida. Va ser a partir d’allà que vaig descobrir l’Anna Moliner que també és una de les actrius de Barcelona, de fet, interpreta el paper de la Victòria. I el fet de voler anar a veure aquesta actriu al teatre, allà vaig descobrir no només aquesta obra, que va ser el que em va fer dir amb 11 anys que jo volia ser actriu, sinó també la meva ídola des de fa deu anys, que és l’Emma Vilarasau.
L’Emma Vilarasau és el teu mirall.
Sí, des de fa molt temps, i ho va estar des que la vaig descobrir a Barcelona fins ara, que aquí seguim.
Ja ho sap, ella?
Sí, jo diria que sí.
Has hagut d’adaptar l’obra i fer algunes retallades?
Sí, serem 3 actors i altres personatges que apareixen d’una altra manera, hi ha algun personatge absent, algun personatge objecte, però si d’entrada personatges com a tal, actors físics que siguem allà, som 3.
Hi ha dues protagonistes femenines, que són la Núria i l’Elena, que són amigues, i que es retroben en plena guerra civil a Barcelona, això passa igual?
Sí, elles dues se separen perquè l’any 34 ja es veu que pinta amb bastos, i prenen decisions molt diferents que les porten a separar-se. La Núria decideix quedar-se a casa i que ella lluitarà per resistir allà amb els fills, la família, i que allò és casa seva, i és on li toca ser. I l’altra, l’Elena, és una persona que té una visió de llibertat i d’anhel. És actriu i el que pot trobar a Barcelona, a París, és molt diferent. Va en cerca d’aspiracions, de fet ell que és actriu vol representar nous personatges. És aquí on se separen i estaran quatre anys separades, sense escriure’s, sense contacte i és llavors el segon dia dels bombardejos, concretament el 17 de març del 38, que es retroben a Barcelona.
Es retroben i passen coses.
Sí, clar, hi ha aquest rancor per part de la Núria, sobretot, perquè la va deixar sola en un moment complicat, començava una guerra, ella tenia dos fills adolescents i feia poc que s’havia quedat vídua. Va ser un moment complicat per la Núria i el fet que l’Elena marxés a perseguir el seu somni fa que tingui rancor acumulat. Però no podem jutjar a l’Elena, i ella estava sola, com qui diu, que evidentment els tenia a ells i eren com la família, però ella va sentir la necessitat de marxar i ho va fer. Perquè si no, no hauria tingut res entre cometes.
Qui participa en l’obra?
L’Irenne Corrius, Guim Oliver i Juher.
Quan vas tenir clar que el teu treball final seria aquesta adaptació de ‘Barcelona’?
Abans de començar la carrera. I de fet, ha estat per això que he tirat endavant amb la meva proposta ferma de dir que ho faig aquest any, perquè hi ha altres companys que decideixen fer-ho l’any vinent. I jo vaig dir que ho tenia claríssim. Vaig entrar primer sabent que volia fer el TFG de ‘Barcelona’.
Quan t’hi poses a fer això?
Adaptar començo a finals de novembre principis de desembre de l’any passat. I tinc acabada l’adaptació a principis de febrer. Llavors la passo als actors, al mateix temps que vaig fent el càsting, i un cop tinc tancat el repartiment, els he enviat el text, l’han llegit i fem una primera reunió per conèixer-nos. A principis de març em poso amb els assajos.
El Pere Riera és un autor proper. Ho sap?
Sí. El dilluns va veure un passi. No ens podrà acompanyar aquest dissabte, perquè té compromisos, però n’està el cas.
I aquest ‘Barcelona’ es podrà veure algun altre lloc, a part del Casino de Vic aquest dissabte?
De moment, en principi sí, però no està res tancat. No avançarem res. Potser la podrem tornar a veure.
Des dels 11, tu ja tenies claríssim que la teva feina i la teva vida havia d’anar per aquí?
Sí, de fet, quan era a l’ESO, que és el moment en què molta gent dubta sobre quin batxillerat o quin cicle fer jo ja tenia clar que volia fer l’artístic.
Quin va ser el teu primer paper dalt d’un escenari? Ho recordes?
Els pastorets va ser el primer, però allò fúria i després és allò que vas evolucionant, perquè els pastorets té això que com més anys fa que els fas vas evolucionant. Potser així el que tinc més record va ser la Lutxeta, d’una obra de Carlo Goldoni.
Recentment i va haver-hi un muntatge que es titula Anna, que fa referència a l’Anna Dodas tu fas d’Anna no?
Sí, és una proposta que va sorgir per celebrar el 60è aniversari d’Anna Dodas, però era per homenatjar-la i donar veu als seus escrits i als seus poemes, que són meravellosos.
Continua viu i actiu el muntatge?
Sí, de moment ho tenim una mica aturat i de cara a octubre-novembre reprendrem algun bolo més que ens queda per fer.
Ja no et planteges res que no sigui viure en aquest món no?
Sempre tothom t’ho diu, que és complicat, que t’has d’esforçar… Jo penso que si una cosa la vols, t’has d’esforçar, va tot junt. Si hauré d’acabar fent una altra cosa, això no ho sé, però d’entrada, he pogut estudiar el que m’agrada. Des de casa m’han fet costat sempre, des del minut zero. Això és una cosa que valoro molt. No només per ell, sinó també per mi, perquè és el somni des dels onze anys. Si més no intentar-ho.
Què passarà a la tardor? Quins muntatges o amb quins projectes et veurem?
Ara, a l’estiu, estic amb Vic 1924, que dirigeix en Pep Simón i també és un projecte, una visita teatralitzada, que es farà aquí a Vic. Jo interpreto la Pilar Pratdesaba. I llavors estarem amb visites de la Guerra Civil, que ja se n’havia fet alguna i després començo a assajar el juny i estaré fins al setembre, el cop de rock. El cop de rock, que és el musical que s’estrenarà a l’Atlàntida.
Tu et sents còmode, també, cantant?
Sí, a mi m’agrada molt cantar i, de fet des de petita sempre m’ha acompanyat, juntament amb el teatre. L’únic que música com a tal, jo no n’he fet mai a conservatori. Sí que he fet classes particulars amb en Jofre Bardolet que és un dels impulsors. I la música sempre m’ha acompanyat, la meva mare canta l’Orfeó Vigatà, sempre ha estat molt present. I últimament, fa cosa d’un any, he descobert l’òpera m’he aficionat al cant líric i tiro més cap aquí, però tinc ganes de provar un musical.
Quin paper hi fas?
Faig de Júlia, de fet.
Alguna altra que es pugui confessar o avançar?
No, que es pugui confessar de moment no, i sí que tinc alguna idea no tan fixa, m’agradaria marxar a estudiar fora perquè em queden les pràctiques. Surts de l’institut i hi ha el tema Erasmus i aquestes coses que jo no l’he pogut fer d’estudis, perquè com que ja em vaig agafar tots els crèdits, ja no puc fer d’estudis. I llavors la meva idea seria anar a fer les pràctiques a fora, aprofitar que parlo francès i anar-me’n a França o Anglaterra amb l’anglès.
Com t’imagines el teu futur?
Jo el que sempre he aspirat és al teatre, però, vulguis o no, descobreixes altres coses. També he fet cursos de càmera i no està gens malament i m’agrada molt, però jo el que és el fet teatral en directe i tenir el públic allà, això a mi m’encanta. La tele està molt bé, però és això, el directe, no te’l pren ningú, i poder fer tot el recorregut del personatge i que vagi tot en l’ordre cronològic, perquè és bonic.
Has fet algun invent, ja, en aquest sentit?
Sí, petites aparicions, ara en el programa Natura Sàvia, una petita aparició al final.
