El gener de 1975 Vicent Torrent, Manolo Miralles, Enric Ortega i Miquel Gil es van unir per crear Al Tall, el grup de música tradicional més important que ha sorgit mai del País Valencià i segurament un dels més emblemàtics que s’han creat mai als Països Catalans. I quatre anys després de nàixer, van parir Quan el mal ve d’Almansa, un disc que canviaria la història ja que en paraules de Torrent va fer que “molta gent del país descobrirà amb uns altres ulls la colonització que vam patir”. Aquell vinil d’Al Tall, que ja té més de quatre dècades de vida, va significar un revulsiu que afectaria diferents àmbits: el polític, el creatiu, l’empresarial i el de la formació, ja que va suposar un punt d’inflexió després de la mort sobtada d’Enric Ortega i el debat artístic propiciat per la temàtica de l’anterior disc: Posa vi, posa vi (Edigsa, 1978), on el grup recuperava les cançons tradicionals vinculades a la mala vida de les tavernes. Emmirallant-se en els treballs similars de Quilapayú i Los Sabandeños, el vinil té forma de cantata amb una primera cara amb set talls on destaca el conegudíssim Cant dels maulets que anys més tard adaptaria Obrint Pas. A la segona cara hi ha set cançons soltes amb temes com Nuclears? … No, gràcies i un parell de temes que Ortega havia fet abans de morir, Bolero i A Miquel Grau. Un disc etern amb una portada de Manuel Boix on Al Tall deixa clara la seva simpatia per Felip V. Segurament la mateixa que tenim molts ara pel seu requetebesnet Felip VI.
