L’any 2006, Josep Maria Miró guanyava el seu primer premi com a dramaturg a Vic. Era el ja desaparegut Premi Boira de Teatre, que havia creat la Coordinadora de Teatre Amateur d’Osona, i s’hi havia presentat amb Esvoranc, una de les primeres obres que va escriure. Han passat 18 anys des d’aquell moment, i avui el pradenc és al cim de la dramatúrgia contemporània catalana. Una quinzena de textos seus li han permès continuar col·leccionant premis i, a més, l’han convertit en l’autor català amb més projecció internacional. Aquesta setmana, a la llista de guardons de Miró se n’hi afegeix un de nou: el Premi Jardiel Poncela, que concedeix la Fundación SGAE, pel seu text El monstre.
El guardó està dotat amb 8.000 euros i l’estrena de l’obra dins de la programació de la sala La Berlanga, de la SGAE, a més de la publicació del llibre en text. Li arriba a Miró en un moment dolç, després de rebre l’any passat el Premi Nacional de Literatura Dramàtica per El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc. “Un guardó sempre és una alegria, però en premis com el Jardiel Poncela es posa especialment en valor, la primera targeta de presentació d’aquest material nou és un premi.” Com a l’obra anterior, l’ambient és rural. I els protagonistes, una parella que en una nit d’insomni parlen d’un fet que els té preocupats, la tornada al poble al cap d’anys d’absència del que havia estat un amic comú a qui anomenen com el monstre. I que té a veure amb fets obscurs del passat que retornen. “També és un text que especula molt amb el llenguatge i, sobretot, amb els espais de realitat.” Al capdavall, com és habitual en els textos de Miró, hi ha una reflexió fonda, en aquest cas “sobre la necessitat que tenim els individus, les col·lectivitats, de generar monstres”. Així com altres vegades no s’ha sentit identificat amb la consideració del seu teatre com a fosc, aquí sí que Miró admet que “poso un peu a l’obscuritat, i parlo del concepte del mal, de la monstruositat”.
Mentrestant, dos anys després de l’estrena al Temporada Alta, continua la gira d’El cos més bonic… amb Pere Arquillué com a protagonista. A principis d’octubre va passar pel Teatre Cirvianum de Torelló i aquest dissabte a les del 8 vespre arriba a L’Atlàntida aquest text que va començar el seu camí guanyant el prestigiós Premi Born de Teatre a Ciutadella (Menorca) la tardor de 2020. L’obra comença amb “una mort sacrificial”, la troballa del cos sense vida d’un jove de 17 anys, “que farà que tota una comunitat, un poble vist a través de diferents veus”, s’hagi de repensar. És el primer de tres textos que Miró anomena El tríptic de l’Epifania, el segon dels quals ha començat precisament a crear a Nova York.
Josep Maria Miró serà a Vic aquest divendres tot just acabat d’arribar d’un periple pels Estats Units i Mèxic des de finals d’octubre. La primera etapa va ser a Nova York, gràcies a una beca de l’Institut Ramon Llull (IRLL) creada per donar suport a la internacionalització del teatre català i posar-lo en contacte, en aquest cas, amb una de les escenes teatrals més potents del món. Entre altres activitats, es va fer una lectura d’El cos més bonic… (en anglès, The Nicest Body Ever Seen Around These Parts) al Martin Segal Theatre. A la fotografia, Josep Maria Miró amb l’equip que va fer la posada en escena. Després ha estat a Mèxic, on també s’han dut a terme dues lectures de l’obra al Centro Cultural de España, “germen d’una futura producció en aquesta ciutat”.
