Naixem, i amb el primer alè de vida ja comencem a comunicar. No podem deixar d’expressar-nos, fem el que fem. Encara no sabem caminar i molt menys parlar però ja som uns grans coneixedors del llenguatge no verbal a través de les expressions observades i dels sons escoltats. De forma instintiva sabem modular el volum de la nostra veu per reclamar l’atenció de la nostra mare quan ens fa mal la panxa o regalem un somriure generós per dir que estem contents amb el que veiem. No cal ser cap expert per adonar-se que les paraules juguen un paper menor en la majoria de les comunicacions interpersonals.
En aquest punt, quan m’adono que el meu to de veu i els meus gestos condicionen molt la forma com rep el missatge el meu interlocutor ja no puc menystenir aquests aspectes si vull tenir un bon resultat en la meva comunicació. Ja fa uns quants anys, em ve a la memòria un meteoròleg novell que presentava la previsió del temps per la tele, i tot i que tenia el discurs molt ben après transmetia una certa inseguretat. No sé per què però cada cop que el veia m’envaïa una certa sensació d’angoixa i em sentia molt incòmode, ja que en el fons m’estava contagiant dels nervis que ell estava passant. Quan vaig entendre això vaig comprendre que quan escrivim, parlem o senzillament interactuem amb altres persones aquestes reben molta informació de nosaltres. No podem amagar la nostra ira, tristesa o alegria per molt que sapiguem dissimular, ja que més enllà del llenguatge verbal hi ha una altra forma de comunicació molt més subtil i invisible que arriba a l’inconscient dels nostres interlocutors anunciant les nostres vertaderes intencions i estat interior.
Llevat que siguem uns grans intèrprets és millor que siguem honestos i preparem el terreny abans de començar a explicar una cosa i expressar-ne una altra. La majoria de les vegades no necessitem cap màquina de la veritat per saber si la persona que tenim al davant és sincera amb nosaltres. Només cal mirar-la als ulls i ja sabem que alguna cosa no quadra en el que ens està dient. Si es toca el nas tot sovint, se li dilaten les pupil·les o li tremola lleugerament la veu ens pot estar mostrant tot el que necessitem saber a més a més del que ens pugui dir verbalment.
Si vull convèncer algú d’alguna cosa, primer n’he d’estar convençut jo. Si vull tractar bé les persones amb les quals em relaciono primer m’he d’alliberar de l’estrès, de la ràbia, de la por, de la inseguretat i de tot allò que no els vulgui transmetre, ja que si primer no em descarrego de les meves emocions tòxiques i equilibro el meu estat d’ànim és molt fàcil que el missatge que acabi enviant estigui molt lluny del meu veritable propòsit.
