El primer que hem d’aclarir: el que estem fent aquí és relacionar-nos amb l’atenció plena, no amb algun procés que màgicament esborri de la teva ment els innombrables i interminables pensaments que esclaten i impacten constantment en els nostres cervells.
Només estem practicant atreure la nostra atenció a la nostra respiració i després tornar a la respiració quan notem que la nostra atenció s’ha desviat. Si experimentes aquest tipus de distraccions, i tots ho fem, has fet un descobriment important: simplement, això és l’oposat a l’atenció plena. És quan vivim en pilot automàtic, deixant que els nostres pensaments vagin d’aquí cap allà, explorant, el futur o el passat, i, essencialment, no estan presents en el moment. Però aquí és on la majoria de nosaltres vivim la major part del temps, i força incòmodes, si som honestos, oi? Però no té per què ser així.
Practiquem l’atenció plena perquè puguem aprendre a reconèixer quan les nostres ments estan fent les seves acrobàcies quotidianes normals, i potser fer una pausa d’això per un moment perquè puguem triar en què ens agradaria enfocar-nos. En poques paraules, la meditació ens ajuda a tenir una relació molt més saludable amb nosaltres mateixos i, per extensió, amb els altres.
Quan meditem, mindfulness, injectem beneficis de llarg abast i duradors en les nostres vides. I no necessitem donar-nos d’alta en cap plataforma, ni xarxa especial.
Cinc raons per meditar:
Entén el teu dolor.
Redueix el teu estrès.
Connecta millor.
Millora l’enfocament en el que és important.
Redueix la xerrada cerebral o diàleg interior.
Com meditar?
La meditació és més simple i més difícil alhora del que la majoria de la gent pensa. Llegeix aquests passos, assegura’t d’estar en un lloc on puguis relaxar-te en aquest procés, configura un temporitzador i dona-li una oportunitat:
1. Seu. Troba un lloc per seure que et sembli tranquil i silenciós.
2. Estableix un límit de temps. Si ets principiant i estàs començant, et pot ajudar triar un breu període de temps, com cinc o deu minuts.
3. Observa el teu cos. Pots seure en una cadira amb els peus a terra, pots seure amb les cames creuades, et pots agenollar, tot està bé. Només has d’estar estable i en una posició en què puguis romandre per un temps.
4. Sent el teu alè. Segueix la sensació de la teva respiració a mesura que entra i surt. Inspiració i exhalació.
5. Observa quan la teva ment ha vagat. Es distreu de forma natural. Adona-te’n! Inevitablement, la teva atenció deixarà d’estar amb la sensació de la respiració i vagarà a altres llocs. Quan t’adones que la teva ment se n’ha anat, en uns segons, un minut, cinc minuts, simplement torna la teva atenció a la respiració.
6. Sigues amable amb la teva ment, amb la teva ment que divaga. No et jutgis ni t’obsessionis amb el contingut dels pensaments en què et trobes perdut. Només torna. Repeteixo, sigues amable.
7. Tanca amb amabilitat. Quan estiguis llest/a, lleva suaument la mirada, si tens els ulls tancats, obre’ls. Pren-te un moment i observa qualsevol so en l’entorn. Observa com sents el teu cos en aquest moment. Nota els teus pensaments i emocions.
Això és! Aquesta és la pràctica. Te’n vas, tornes i intentes fer-ho de la manera més amable possible.
