La resiliència és una capacitat complexa, multidimensional i dinàmica. Una capacitat que es pot entrenar i que no és exclusiva d’uns quants, sinó de tothom.
La resiliència sempre hi ha estat. L’Homo sapiens és Homo resilient. Des del principi, l’Homo sapiens s’aventurava, buscava nous reptes, es trobava adversitats i creixia; això en realitat no és res de nou. L’ésser humà continua buscant reptes, té una curiositat innata i també una increïble capacitat de construir coses i destruir coses.
La resiliència és especialment important davant de les pèrdues que tots d’alguna manera i en algun moment vivim i patim. Ens adonem de com és de vulnerable i fràgil la nostra vida.
Davant d’aquesta eventualitat tremola tot, ja no tens tanta seguretat de com seran les coses… aquesta és la incertesa…
És important cultivar la resiliència; encara que estiguis tremolant i tinguis por, poder sostenir això amb certa estabilitat amb el cor obert, sense que la por arribi a pànic.
Això és el que estic notant.
Sabem que l’ésser humà és resilient, i aquesta resiliència s’explica de manera genètica però també per processos més conductuals i cognitius, etc.
La resiliència la podem entrenar i quins elements són els més importants per desenvolupar resiliència?
El primer és recordar que la resiliència és la norma i no l’excepció. De vegades associem resiliència a persones amb dons especials o superherois i la resiliència realment és la norma.
Les diferents investigacions condueixen a poder dir que la resiliència és la norma. Tenim un potencial increïble de tirar endavant malgrat tot.
Hi ha quatre coses, de les cinc que es ressalten en aquest model, que hi ajuden molt, que pots practicar.
Primer, al mig d’una tempesta, equanimitat, amb cura corporal, així que ajunta aquestes dues. Primer nodreix el teu cos, cuida’t, troba una àncora, perquè si no un no sap ni per on començar. Per això el mindfulness ajuda molt, o el que et serveixi.
Després també seria l’autocompassió. Seguint Joan Halifax i repetint el que diu: “esquena fort cor suau”.
Equanimitat, primer una sustentació forta, i després cor suau. Pots obrir una mica més el cor per cuidar-te tu més, per abraçar-te quan estiguis malament en comptes de picar-te.
Una altra pràctica, cultivar una miqueta més l’optimisme realista, subratllat realista, mentalitat de creixement. Mira les coses tal com són, encara que procura mirar amb un lleuger biaix positiu.
Finalment cal recordar que segons els models la resiliència està constituïda per cinc dimensions clau per enfortir-la.
Feliç 2022 amb resiliència, és a dir amb equanimitat, amabilitat i obertura cap a un mateix i cap als altres, esperança i coratge en la quotidianitat de la vida i en la recerca de sentit de la nostra vida amb la millor connexió social.
