Cadascú els pot tenir etiquetats, més o menys, en un àmbit concret de la música. Pep Sala, en el del pop rock i la composició de Raynald Colom, en el jazz contemporani i les músiques improvisades. Però les etiquetes són només això, i tots dos comparteixen molt més del que sembla: “Som músics i ens agraden les bones melodies, siguin de pop, jazz o clàssica”, diu Colom. I aquestes són les que els han fet ajuntar en un projecte insòlit: versionar aquests temes clàssics. Va prendre forma de disc, amb el títol de Sospitosos habituals (L’Indi Music, 2023), i ara està fent camí als escenaris. El Teatre Comtal de Ripoll l’acollirà aquest mateix diumenge.
La connexió de Santa Eulàlia de Riuprimer és la que va posar en marxa el projecte. És on Pep Sala té l’estudi i Raynald Colom, vincles familiars. La pandèmia hi va fer la resta, que algun efecte col·lateral positiu havia de tenir. “Ens coneixíem del poble, i en aquell moment no es podia fer res… però nosaltres teníem un estudi, un piano i una trompeta, i amb això ja n’hi havia prou”, diu Pep Sala. Van ser sessions de gravació tranquil·les, sense presses, que començaven escoltant moltes cançons i decidint quines els anaven més bé per portar al seu terreny. Amb Pep Sala al piano i la veu, i Raynald Colom a la trompeta, tenyint de jazz el resultat del treball, van anar gestant allò que al començament no sabien ni que acabaria essent un disc.
No va ser tan complicada, la tria. “Es triaven sols, gairebé”, diu Colom. Al final va quedar en 13, totes elles reconeixibles per a qui tingui un mínim de cultura musical. Des d’Absolute Beginners de David Bowie a Madame George de Van Morrison, des de Just Like a Woman de Bob Dylan i Just TheWay You Are de Billy Joel. Passant per experiments curiosos com el d’enfrontar-se amb l’inconfusible The One That I Want, de la banda sonora de Grease. O amb To Love Somebody dels Bee Gees, que l’original “sona molt de la seva època, però és molt bona”. I a un extrem oposat, s’han atrevit també amb Tom Waits i el seu Ol’55. Pep Sala va posar la veu en anglès, idioma en què el públic no està acostumat a sentir-lo cantar, però que per a ell –que havia viscut a Anglaterra i Escòcia– resulta natural. En alguns temes concrets van tenir col·laboracions dels habituals de Pep Sala, com les de Pep Sánchez al baix, Ramon Altimir als teclats, Josep Lluís Pérez al dobro i Jonathan Argüelles a la veu (en especial en el tema de Grease).
I així va ser com va sortir el que Pep Sala defineix com “un disc de la pandèmia”. Que tampoc havia de tenir, necessàriament, una traducció en directe, però que està començant a sortir espontàniament. Es va presentar a la Sala Vivaldi de Barcelona. Després del concert de Ripoll, la presentació a Osona serà el dia 13 de maig a l’Auditori-Teatre de Calldetenes.
