• Compartir

‘Paul McCartney really is dead: the last testament of George Harrison’

Solé
6 de març de 2018

Des de fa mig segle, molts fans s’han dedicat a escodrinyar l’obra i la vida dels Beatles a la recerca de pistes que abonessin una teoria estranyament estesa: Paul McCartney va morir als anys 60 i l’artista que coneixem tots és un impostor. I, naturalment, n’han trobat moltes. La majoria estan recollides a Paul McCartney really is dead: the last testament of George Harrison (Joel Gilbert, 2010), una curiosa cinta que mostra, amb una dosi considerable de sarcasme, l’abast d’una de les ximpleries més cèlebres de la història del rock.

El to del documental és tenebrós i inquietant, però es revela com una sàtira des del primer minut: el director explica que ha rebut un sobre anònim amb unes gravacions en què el també Beatle George Harrison confessa la terrible veritat, fart de callar durant dècades. Així, la veu del suposat Harrison va narrant una història que arrenca quan el grup acaba d’assolir l’èxit; una nit, McCartney pateix un accident mortal de cotxe després d’una discussió acalorada amb John Lennon. Temorós que la notícia es tradueixi en suïcidis massius de fans, el servei d’intel·ligència britànic obliga el grup a ocultar la veritat i seguir com si res, amb un substitut de McCartney: un personatge que se sotmet a cirurgia estètica i aprèn a tocar i cantar com l’original, de manera que ningú nota la diferència. La trajectòria del grup continua, però els tres Beatles autèntics no poden resistir-se a filtrar la veritat als fans a través de pistes ocultes en els discos: frases de lletres, títols de cançons i elapés, versos que s’han de reproduir a l’inrevés, símbols amagats en portades, etc. La majoria són rocambolesques, n’hi ha que s’han d’agafar amb pinces i d’altres són realment enginyoses i sorprenents, i fan pensar que potser el grup va apuntar-se al joc, creant pistes per divertir-se a costa de la teoria conspiratòria; de fet, el mateix Paul McCartney se’n va fotre obertament a la portada del seu disc de 1993, Paul Is Live. En qualsevol cas, el conjunt és molt divertit i serveix per constatar fins a quin punt pot arribar la imaginació d’algú quan té poca feina. El documental es pot veure a YouTube.

  • Compartir