Baumgartner
Autor: Paul Auster
Traductor: Ernest Riera
Editorial: Edicions 62 (El Balancí, 881)
Lloc i any d’edició: Barcelona. 1a edició: març del 2024
Pàgines: 256
Paul Auster (1947-2024) traspassà el 30 d’abril d’enguany deixant un prolífic llegat cultural com a poeta, novel·lista, guionista i director cinematogràfic, memorialista… Destaquem: els poemes d’Unearth, publicats el 1974; entre les novel·les: La invenció de la solitud, 1982; Trilogia de Nova York, 1987; Leviatan, 1992; Diari d’hivern, 2012; 4 3 2 1, 2017. Paul Auster ens llega una extensa obra que evolucionà en mutació contínua, reinventant-se a si mateix dins els laberints literaris que creà, des d’una veu narrativa diversa, entremaliada i hipnotitzant. Una prosa empàtica, seductora, que captiva el lector per la intensitat de la trama i la psicologia dels personatges.
Rere quasi mig segle dedicat a la literatura, Auster ha esdevingut un clàssic autor nord-americà. La redacció de Baumgartner va realitzar-la, al llarg dels dos anys de malaltia, després de ser diagnosticat de càncer de pulmó. A partir d’una accidentada jornada domèstica, ens presenta la fragilitat corporal, física i mental, del protagonista: Seymour Baumgartner, un professor universitari de filosofia de 70 anys. Vidu de fa una dècada, continua comunicant-se amb la seva dona, Anna Blume, traductora de prestigi i escriptora inèdita traspassada en un tràgic accident a la platja.
Els seus personatges: “Són propers i identificables, i sovint es troben una sorpresa pel camí, un gir vital xocant, que els llança a una aventura de redempció i descoberta d’ells mateixos que voldríem per a nosaltres”, afirma el crític Antoni Lozano, citat per Jordi Nopca.
La seva literatura, amo d’una tècnica molt depurada, és un exercici sobre les casualitats. Des de l’anècdota inicial, amb què atrapa el lector, Auster ens va endinsant en el progressiu davallament del protagonista, alhora que el flux narratiu s’endinsa en aspectes biogràfics: el realisme vital que esdevé la cronologia atzarosa que orienta la vida. Una rere altra, va analitzant les circumstàncies històriques que condicionaren d’antuvi l’evolució social familiar i les seves relacions. Escriu sobre la frustració intel·lectual d’un pare amargat, la fortalesa d’una mare tendra i servicial, la histèria d’una germana neuròtica, sobre morts sobtades, el sexe esporàdic, la creació literària, el cinema… i sobre la solitud ancorada en una quotidianitat nodrida pel record. Aquesta és la seva definitiva darrera obra, on el dolor i l’amor són les dues forces vitals amb què Paul Auster, versus Baumgartner, ens descodifica l’atzar de l’existència humana.
