En certes ocasions la vida es presenta com en un d’aquells somnis en què les cames ens pesen tant que no podem avançar i que per molt que vulguem fugir d’un perill o arribar a un lloc segur hi ha una força gravitatòria que ens immobilitza i ens impedeix sortir de la nostra presó fictícia. En aquestes situacions de bloqueig és bo fer una parada i comprovar quins són realment els elements que no ens permeten avançar o fins i tot repassar si tenim clar quin és el nostre propòsit o objectiu. La falta d’una direcció clara o un excés d’obstacles solen mantenir-nos en una immobilitat permanent.
Si som capaços de fer aquest exercici d’autoconsciència és molt probable que acabem descobrint que la clau sempre ha estat i estarà a les nostres mans i ja només ens caldrà activar els nostres recursos i començar a avançar. En aquest sentit em ressona parlar del kaizen, el hansei i el lingchi. Els dos primers conceptes provenen del Japó i el tercer té el seu origen a la Xina.
El kaizen, del qual ja hem parlat en altres ocasions, ens recorda la importància d’avançar de forma contínua a través de petites passes. Un propòsit petit és més fàcil de materialitzar que un de gran, i si un cop assolit l’intentem millorar estarem fent girar una roda que lluny d’aturar-se ens pot portar molt lluny. El kaizen ens allibera de tot allò que no ens serveix i reconeix la importància de valorar-ho tot independentment de la seva rellevància o grandària. Aquest és un bon principi per superar obstacles que d’entrada se’ns presenten com a inabastables.
Un cop iniciat aquest procés kaizen cal fer petites parades per fer autocrítica i ser autoreflexius per tal de detectar possibles elements de millora que no cal etiquetar com a errors. Simplement identifiquem tot el que cal reconsiderar i corregir per tal de mantenir-nos en la direcció adequada. Si som honestos amb nosaltres mateixos, evitarem trobar culpables i ens centrarem únicament en tot allò que cal replantejar per seguir amb el nostre propòsit. I si ho fem de forma sincera i constructiva estarem en sintonia amb el hansei (autoreflexió).
Per últim, parlaré del lingchi o la “mort per mil talls”. No explicaré les esgarrifoses execucions que es feien a la Xina fins a principis del segle XX i que s’identificaven amb aquest mot, ja que el seu significat és suficientment explícit, el que vull expressar és la importància de no deixar-nos bloquejar per una infinitat de petits mals hàbits. Procrastinar en tot allò que ens fa mandra, posposant fins a l’infinit moltes petites tasques, no ser constants o justificar totes les coses que no hem fet prou bé no són res més que facilitats per agafar un camí que no ens porta enlloc. Moltes vegades no parem atenció a certes deixadeses nostres precisament perquè aparenten ser insignificants, però de la mateixa manera que el kaizen ens acosta al nostre objectiu a través de les petites accions, el lingchi ens n’allunya a través de les petites ferides que suposen les decisions o accions tòxiques que anem adoptant.
Evitem el lingchi, practiquem el kaizen com a forma de vida i reflexionem amb el hansei per tal d’avançar en la direcció més adequada i no permetre que els nostres somnis paralitzadors es converteixin en la nostra realitat.
