El cineasta britànic Terence Davies, responsable de melodrames tan estilitzats i corprenedors com The Deep Blue Sea (2012) o Sunset Song (2015), estrena ara un altre preciós film, Benediction. Es tracta d’un delicat film biogràfic sobre el poeta Siegfried Sassoon (Jack Lowden), allistat a l’exèrcit en grau de tinent, que, esfereït per l’horror d’aquella carnisseria, decideix renunciar a tornar al front, declarant-se objector de consciència. El seu pacifisme el podia haver portat a un consell de guerra que l’hauria condemnat a morir afusellat, però gràcies a les seves amistats va ser destinat a un hospital, on va ser sotmès a teràpia.
Una pel·lícula sobre el pes de la vida, l’amor i la mort, plena de cultura i lirisme, amb ús de transparències i sobreimpressions, de transicions molt treballades i elegants, i acuradíssims moviments de càmera, siguin panoràmiques o tràvelings. També els salts temporals són preciosos, com quan el personatge envelleix de cop per passar al futur –interpretat per Peter Capaldi– i viceversa. O la utilització del recurs de la veu off amb els poemes antibel·licistes de Sassoon recitats mentre es projecten noticiaris esfereïdors de la Gran Guerra. Commou tota la intel·ligència fílmica i la sensibilitat estètica aplicades per Terence Davies en aquest film sobre la memòria del passat i del present del poeta Sassoon.
El director aborda també la identitat homosexual del poeta, les convulses relacions que va viure amb els seus amants, el seu matrimoni amb una dona o la conversió al catolicisme. La culminació d’aquest film exquisit és un final bell i emotiu quan en la solitud d’un parc l’home madur es transforma en el jove poeta, mentre s’evoquen els éssers estimats. Aquesta desfilada de rostres ja esvaïts ens recorda la poètica melangia d’Els morts de James Joyce, portat al cinema per John Huston en el seu darrer alè cinematogràfic l’any 1987. La darrera proposta de Davies ens arriba després de competir en el passat 69è Festival de Cinema de Sant Sebastià, on es va haver de conformar amb un premi de consolació, el de millor guió, tenint en compte els seus incomptables mèrits.
