No hem de perdre de vista que la sigla és una abreviació en majúscules d’alguna denominació formada per més d’una paraula, per tant, la seva finalitat és que ens estalviem d’haver-nos-hi de referir amb el nom llarg. Així, trobem sigles de tota mena: d’organitzacions (ONG, ONU, IEC), d’impostos (IVA), de trastorns i síndromes(TDA, SIDA), d’objectes (DIEC, CD), etc. Generalment, la designació és en singular.
La nova gramàtica recull que hi ha sigles que es mantenen invariables o –i aquí hi ha la novetat– que poden formar el plural afegint-hi una essa minúscula al final, és el cas de els CAP/ els CAPs, les ETT/ les ETTs. Alerta! No hi ha cap apòstrof abans de la essa!
Per contra, hi ha sigles que tot i portar davant un article plural designen una entitat única i per això no s’hi afegeix cap essa. És el cas de els EUA o de les TIC. El que cal evitar en aquests casos és la duplicació de lletres com a marca de plural. Només en alguns casos consolidats per l’ús es conserva aquesta duplicació CCOO (Comissions Obreres) o PPCC (Països Catalans). Així doncs, escriurem RH per referir-nos a Recursos Humans o AV per designar l’Associació de Veïns.
Finalment, n’hi ha de tan familiars que ja no la pensem com a sigla, sinó com a mot: és el cas de PIME (petita i mitjana empresa), que ja s’ha lexicalitzat i ha esdevingut nom comú que fa el plural pimes, o també hi ha els casos de radars o elapés.
I tinguem ben present que si la sigla no es coneix sempre cal especificar-la entre parèntesis a l’inici del text, perquè deixen de ser un bon recurs si se n’abusa o no s’entén el concepte que volen expressar. Font: Optimot
