Un altre dels bolets de tardor que aixeca passions entre els boletaires i els cuiners és la llenega. Amb aquest mot ens referim a una gran varietat de bolets del gènere Hygrophorus, que es caracteritzen per tenir el barret i el peu viscós, per aquest motiu a alguns no els agraden gens. La llenega es ven fresca, difícilment la trobareu en conserva i és ideal per a guisats i estofats.
Normalment quan parlem de llenegues ens referim a la llenega negra o llenega vera Hygrophorus latitabundus, és massissa, de barret fosc entre gris i marró i peu blanquinós sovint inflat. Tant el peu com el barret estan recoberts per mucositat, per això normalment no es corquen. Viu en els boscos de pins de sòls calcaris de la terra baixa i la muntanya mitjana. No la busqueu al Montseny ni a l’Alt Pirineu. Sol trobar-se formant grups més o menys nombrosos que neixen en el mateix indret cada any. Aquestes superfícies de bosc es coneixen amb el nom de llenegueres i són un petit tresor secret de cada boletaire.
Segons Joan Coromines el nom de llenega ve del verb antic llenegar, tot i que ara usem més sovint esllenegar-se o esllenegar, que volen dir relliscar, esmunyir-se (agafeu-ne alguna i ho entendreu). A partir d’aquí trobem molts derivats: lleneguera, llenegaire, llenegadís, llenegable o esllenegable, llenegall, llenegada o esllenegada, llenegador, esllenegament, llenegós o esllenegós, lleneguívol, i per creuament amb esllanguir-se podem sentir també esllengar-se. És a dir, que això de les relliscades dona per molt des de fa segles.
Tot i que la forma més estesa és llenega, per la seva mucositat també és coneguda com a mocosa al Vallès, la Seu d’Urgell, Andorra, el Solsonès, la Segarra, Cardona, la Conca de Barberà, el Penedès i el Camp de Tarragona; o també caramellosa o carmellosa, i fins i tot pegalosa. Al Ripollès i a Osona també la coneixem com a bromosa.
I ara, si heu tornat a casa sense esllenegar-vos, i teniu unes quantes llenegues al cistell, només us queda decidir si les fareu amb botifarra, amb estofat de vedella, peu o morro de porc, conill, arròs… o potser us decanteu per mar i muntanya?
Què us semblaria un pastís de llenegues amb escamarlans?
