Era el 1992 i al nomenclàtor dels carrers de viles i ciutats no grinyolava gaire una avinguda dedicada a l’Exèrcit Espanyol, com a Mollet. La memòria històrica encara es practicava en la intimitat, el servei militar era obligatori i l’alternativa per als objectors de consciència, la prestació social substitutòria (PSS), castigava el jovent masculí mig any més que no pas la mili. Però a finals del 1992 Espanya estava encantada d’haver-se conegut, després dels Jocs Olímpics de Barcelona, l’Exposició Universal de Sevilla i la capitalitat cultural europea de Madrid, el premi de consolació per a la villa y corte. Així, doncs, que l’Ajuntament de Mollet, presidit per l’alcadessa Montserrat Tura, decidís rebatejar la remodelada avinguda de l’Exèrcit Espanyol com a Rambla Nova no va aixecar cap mena suspicàcia –ni a una banda ni a l’altra de la riba de l’Ebre– i encara menys que Joan Manuel Serrat fos el pregoner de la cerimònia d’inauguració.
Serrat acaba de fer a Barcelona els darrers tres concerts de la seva gira per acomiadar-se dels escenaris, El vicio de cantar 1965-2022, aquesta setmana passada. Va néixer a la capital catalana, al barri del Poble Sec, fa 78 anys i va arrencar-hi la seva carrera professional en fa 58. Resulta simpàtic que ara fa 30 anys, el desembre de 1992, se n’encarregués del pregó de la Rambla Nova, la seva primera sortida pública després d’una gira americana, i que digués als molletans: “Sóc un home molt festiu i m’agrada molt estar amb la gent quan gaudeix d’una festa.” Encara eren a prop els Jocs, en què Mollet havia estat subseu olímpica de tir i Serrat, un dels participants en aquell experiment poc reeixit de l’Olimpíada Cultural…
Justament Paraules d’amor va ser l’única cançó que Serrat va interpretar a la Rambla Nova, acompanyat dels alumnes de l’Escola de Música de Mollet. El Noi del Poble Sec va justificar la tria d’aquesta peça: “Segons m’han explicat, en aquesta rambla s’hi han plantat castanyers d’índies i una altra mena d’arbres que es diuen de l’amor.” Efectivament, arbres de l’amor o arbres de Judea, els Cercis Siliquastrum, que es reconeixen pel rosa llampant quan floreixen entre els mesos de març i maig. El 1968, Paraules d’amor, la cara B d’un disc curt amb peces com Cançó de matinada, va arribar al número 1 dels discos més venuts a Espanya, el primer cop que ho feia un disc en català.
“En teníem prou amb tres frases fetes / que havíem après d’antics comediants / d’històries d’amor, somnis de poetes. / No en sabém més, teníem quinze anys…” El públic molletà li va dedicar un llarguíssim aplaudiment després d’aquests versos i encara ressonava el parlament previ de l’alcadessa Tura: “Tots ens sentim orgullosos d’haver canviat la imatge de Mollet i d’haver-la convertit en una de les ciutats més boniques de la comarca.” Li donaven la raó uns quants milers de veïns al carrer.
A banda de Serrat, els 1.500 metres de la Rambla Nova acabada de reestrenar van acollir les actuacions dels Geganters de Mollet, la Companyia L’Aixeta, el Centre Cultural Andalús, el Ball de Gitanes, el Centre Cultural Aragonès, la Irmandadade a Nosa Galiza, la Banda de Joves Músics de Mollet i el grup de vent de l’Escola de Música de Mollet.
Joan Manuel Serrat ha anat pujant als escenaris del Vallès Oriental (Granollers, Lliçà d’Amunt, Sant Celoni, l’Ametlla…) al llarg de les darreres tres dècades. No ho ha tornat a fer-ho mai més a Mollet.
