La tecnologia evoluciona fins a convertir en realitat el que, aparentment, només era ciència ficció. I dites populars. Pagar per la cara ja és possible. Ho és a la Xina i, tal com evoluciona la tecnologia, properament ho serà a casa nostra. Tant CaixaBank com el BBVA i també el Banc Sabadell han anunciat que tenen avançats sistemes de reconeixement facial que faran possible que, a l’hora de pagar o treure diners al caixer, no sigui necessari marcar el codi PIN, perquè n’hi haurà prou amb la simple exhibició de la cara. És un pas més en el progressiu arraconament dels diners en efectiu.
En un futur es pagarà per la cara, però es pagarà. La celeritat amb la qual les entitats bancàries estan treballant perquè els sistemes de reconeixement facial siguin suficients per pagar hauria de fer desconfiar. Malgrat que no es pot considerar del tot científic, sí que hi ha percepcions que indiquen que el simple fet d’introduir un codi PIN té un efecte intimidant en els compradors. Un instant dolorós que es contraposa a la satisfacció de la compra, diuen els experts en neuromàrqueting.
Sense el dolor del pagament, sense les cues a la caixa, fins i tot sense patir per no portar diners a sobre, existeixen més opcions que es facin més compres. Les botigues, satisfetes perquè tenen opcions de fer més vendes, i els bancs, també satisfets, perquè com més operacions es facin, més ingressen en comissions (vet aquí que l’interès de les entitats no seria només per ser el primer a arribar a la meta per presumir de disposar de les millors plataformes tecnològiques). I el client, content a mitges. Continuarà pagant, però tindrà menys males sensacions que quan obre la cartera i treu els bitllets per pagar una compra o quan ha de teclejar el número a una terminal punt de venda.
Algunes entitats (CaixaBank, Banc Sabadell o BBVA) ja han comunicat avenços en aquest camp. Entre les preguntes que se susciten per aquests avenços, n’hi ha una de ben bàsica: es pot enganyar el terminal que llegirà els trets facials de l’interessat (amb perruca, amb ulleres, amb maquillatge o amb el que doni la imaginació)? Doncs sembla improbable. Els responsables de negoci digital de La Caixa diuen que el seu sistema, basat en vectors i no pas en píxels, té capacitat per distingir fins i tot entre dos bessons.
Pagar per la cara serà molt probablement una acció tan quotidiana com ha acabat sent el pagament amb targeta. El diner de plàstic està guanyant el diner en efectiu per fer operacions de compra. Hi contribueix, molt probablement, que hi ha menys opcions per aconseguir diner en efectiu, perquè les oficines físiques d’entitats bancàries s’estan reduint, i això comporta que hi hagi menys caixers. En deu anys, Catalunya ha perdut la meitat de les oficines bancàries que tenia el 2008, com és sabut l’any en què hi ha el consens que va començar la crisi. Tot i que la xarxa de caixers ha baixat amb menor intensitat, hi ha més dificultats per accedir al diner en efectiu, si es té present que el caixer automàtic és, segons informes del Banc d’Espanya, el mecanisme més habitual per obtenir líquid.
Amb aquests antecedents, no és estrany que s’estiguin disparant les compres amb targeta i baixant les que es fan en efectiu. Unes setmanes enrere, el mateix Banc d’Espanya va publicar les dades de 2018. El total d’operacions fetes amb targeta de pagament a l’Estat va superar els 3.900 milions, amb un creixement del 13% respecte a l’exercici anterior. Ja fa tres anys que els augments interanuals superen el 10%. El volum total de pagaments amb targeta de pagament va superar els 147.000 milions d’euros, un increment del 9%.
Tot plegat ve derivat del creixement que s’està produint en la instal·lació de terminals de punt de venda. Ja n’hi ha 1,81 milions. La reducció de les comissions afavoreix el creixement del total de terminals, en una operativa que condueix a pensar que el guany per a la banca és que el mercat sigui més gran. Cada operació feta amb targeta de pagament té un cost mitjà de 37,8 euros.
L’import mitjà de les operacions amb targeta de pagament baixa i, en canvi, pugen els imports que es retiren dels caixers. Com que n’hi ha menys, els usuaris tendeixen a anar també menys vegades al caixer, però treuen més diners. És per això que el volum total de diners que s’han tret dels caixers ha pujat prop del 2%, fins a 124.000 milions d’euros, però les operacions per treure líquid només ho han fet el 0,1% (934 milions).
Amb certa resistència, el diner en efectiu està perdent glamur i en guanya la comoditat de la targeta. En un futur, el reconeixement facial, o el que acabi ajudant a inventar la tecnologia, aproparà més la profecia d’un món sense diners.
