L’or reapareix com a valor refugi dels inversors cada vegada que una tempesta econòmica recorre el món. Els preus apunten progressivament cap als màxims històrics que es van marcar l’any 2011, quan els efectes de la gran crisi financera també van despertar el classicisme entre els inversors. Mentre que la renda fixa, els bons dels estats, cotitzen a la baixa en un context permanent de taxes d’interès sota mínims, la renda variable posa a prova els nervis, que es pot comprovar amb l’evolució en forma de muntanya russa de les borses, el petroli cau en mínims per la reducció del consum i les guerres comercials entre països productors i altres primeres matèries evolucionen seguint la tendència de l’encara feble recuperació industrial, l’or pren una renovada lluentor.
La seva atracció històrica, que prové de la seva escassetat i de la convenció social per valorar aquest metall que va suposar que durant molts anys fos el termòmetre de la riquesa dels països, té poc a veure amb la seva utilitat. Quan es parla de primeres matèries o, per dir-ho en la terminologia que fan servir els moderns commodities, no és difícil trobar la utilitat al blat o l’arròs, perquè es mengen, o l’acer o el coure, perquè són fonamentals en processos industrials, el petroli o el gas natural, que generen energia. L’or té unes aplicacions molt més residuals. Però, tot i això, està enfilant grans increments i ha arribat a valors de 1.700 dòlars per unça, una cotització desconeguda des de l’any 2011, quan el preu estava, com ara, en pujada lliure i va arribar a tocar els 1.900 dòlars. Quan es toqui el sostre d’aquell any, ningú no gosa avançar a quin preu pot acabar arribant.
L’evolució del preu dona una idea de l’atracció que està tenint l’or en l’actual context d’alarma mundial. En els últims 12 mesos, l’or ha guanyat un 31% de valor. Des del gener, quan va començar la crisi sanitària, el preu ha crescut un 12%. És una evolució que contrasta amb la baixada radical del petroli, amb un 57%, o el coure, un 13%. Només els aliments, com l’arròs o el blat, han tingut un comportament paral·lel amb l’or, amb creixements respectius del 55% i el 26%.
L’aplicació més evident de l’or, la fabricació de joies, no arriba a justificar aquest increment tan intens, perquè els dos principals productors mundials, que són la Xina i l’Índia, n’han reduït l’elaboració un 39%, segons les dades que es recollien aquest diumenge en un article al diari El País. El mateix article dona les claus sobre la revalorització del metall. En el primer trimestre d’aquest any, els inversors han comprat un 80% més d’or que en el mateix període de l’any passat. Els mercats on es cotitza l’or han bellugat més de 21.000 milions d’euros en aquests tres mesos.
Hi ha un cert consens sobre quins són els motius que estan portant a aquest nou repunt de l’or. Ja s’han apuntat: l’economia apunta a descensos propis de períodes de guerra, i això passa a tot el món. Només s’han de veure les previsions catastròfiques que s’estan fent per a l’Estat espanyol (caiguda del PIB del 9%), però també per a Europa, amb un descens del 7%. Les borses no conviden a l’optimisme perquè, amb dades de final de la setmana passada, marcava baixades del 25% en un any –en el cas de l’Ibex-35– i altres alternatives, com el petroli i altres primeres matèries, no estan donant cap alegria als inversors.
Però aquesta unanimitat sobre les causes es trenca quan es fan projeccions de futur. Mentre que alguns analistes donen per segur que el preu s’incrementarà per superar la línia dels 2.000 dòlars, d’altres s’estimen més la precaució. Caldrà veure si les economies recuperen el pols amb rapidesa i la crisi se soluciona dibuixant al gràfic una V. Si la recuperació és ràpida, les opcions d’inversió es diversificaran i l’elevat cost que ara mateix té l’or espantarà els compradors, que podran optar per altres productes. Qui tingués interès a invertir en or, probablement ja estigui fent tard.
Un altre valor que, com l’or, es pot considerar més refugi per a inversors que un indicador econòmic real, el bitcoin, ha tingut durant la crisi del coronavirus un comportament desigual. Va començar amb grans descensos en el començament de la pandèmia, i va perdre la meitat del valor de mercat, però en les últimes setmanes està remuntant i ha recuperat un 33% d’aquell descens. No és només una conseqüència del refugi que busquen els inversors, perquè aquest dimarts estava previst que es produís un esdeveniment que els que entenen de criptomònades en diuen halving –la producció virtual de monedes es divideix per dos i s’alenteix el creixement en el nombre de monedes que es posa en circulació–. El cas és que, ja des d’abans d’aquest esdeveniment intern del món misteriós de la criptomoneda, ja s’estava notant que el bitcoin era també un valor refugi. Això vindria a indicar que, als inversors, els enamora el vell i els exalta el nou.
