Allemande, courante, sarabande o gigue. Són alguns dels moviments musicals, inspirats en diferents danses, que poden completar una suite. Peces contrastades, sovint d’una mateixa tonalitat, per ser interpretades íntegrament i en un ordre donat. Barcelona Suites no és cap obra musical, ni hi impera cap ordre aparent. És un llibre de contes que, en realitat, no ha estat concebut com a tal. És un recull d’11 textos on prima la firma de cada un dels autors, però amb un subtil mecanisme d’enllaç que li fa d’escenari, la ciutat de Barcelona.
El recull és fruit d’un encàrrec. El de poder presentar un llaminer primer volum d’Univers, la nova col·lecció del grup Enciclopèdia, sota la direcció de la manlleuenca Esther Pujol. L’estrena és tota una declaració d’intencions. El llibre s’encomana a 11 veus pròpies i contrastades de la literatura catalana actual –Xavier Bosch, Adrià Pujol, Sergi Pàmies, Roc Casagran, Jordi Nopca, Irene Solà, Jordi Puntí, Natàlia Cerezo, Empar Moliner, Clara Queraltó, Llucia Ramis i Sílvia Soler–. És evident que des del punt de vista creatiu, i també editorial, el conte viu el seu particular auge des de fa un parell de dècades. I Catalunya no n’ha quedat al marge. Els escriptors catalans contemporanis estan contribuint a revitalitzar el conte com a fenomen literari. Julio Cortázar deia, fent un símil pugilístic, que la novel·la guanya el lector per punts i el conte per K.O. I aquest recull és un bon grapat de ganxos guanyadors. Essencialitat, originalitat i doble nivell d’interpretació flueixen en la majoria dels contes. N’hi ha quatre que m’han captivat especialment: Ciutat obligada, de Xavier Bosch; Ha arribat l’hora de creure en tu, de Jordi Nopca; A ciutat, de Clara Queraltó; i com no, La vigilància de l’art contemporani, del manlleuenc Jordi Puntí i la seva desafortunada Regina. Però això va a gustos.
Per cert, una suite també és una habitació d’hotel, sovint ben situada i amb bones vistes. El llibre convida a instal·lar-s’hi imaginàriament durant unes horetes. Si posen les suites de Bach de fons, no els faran cap nosa.
