Per una vegada, la pel·lícula de dibuixos animats és més important que la resta de films coetanis. Per què? Per una vegada, el guió no ha de salvar el món. La màgia d’Onward ens trasllada a l’Amèrica suburbial profunda en la qual un parell de germans volen ressuscitar el seu pare, durant tot un dia i la seva nit. Un gran menor de Pixar/Disney però imaginatiu, ocurrent, i commovedor en la part de l’educació i l’adolescència.
Un tractat d’espècies que se senten menyspreades pels humans, per elfos, trolls, unicorns, ciclops i centaures i tota mena de mitilogies vàries que vetllaran pel creixement dels dos germans, que viuran impossibles aventures mentre intenten tornar el seu pare al món real, o almenys la meitat amb uns pantalons amb vida pròpia. Amb enquadraments magnífics es va desenvolupant la història d’aquesta família amb gran tendresa. D’un sol visionat no es pot captar la quantitat ingent d’elements filmats.
