‘Petits parts’
Rivka Galchen
Amsterdam
“A finals d’agost va néixer una nena, o, com em va semblar a mi, un puma es va traslladar al meu pis.” Així descriu l’autora la seva entrada en l’apassionant món de la maternitat en les primeres pàgines d’aquest llibre. Una novel·la, sí. Però també un assaig. Un llibre inclassificable i divertit, una bona manera de desdramatitzar un fet tan natural. I tan revolucionant a la vegada.
‘Les dotze direccions del vent’
Ursula K. Le Guin
Raig Verd
Els relats que configuren aquest recull de narracions curtes van ser escollits per la mateixa autora, que va morir l’any 2018, per la seva significació. Són 17 peces breus que li van servir de llavor per a novel·les. Tots contenen els elements de ciència-ficció i fantasia que la van convertir en mestra del gènere i mostren el ric imaginari de La Guin, que també va escriure el pròleg del volum.
‘L’assassí del Tirant’
Jordi Fernando Aloy
La Campana
L’Arnau Julià és un filòleg que, un cop jubilat, decideix acabar la tesi doctoral que ha estat fent sobre el Tirant. Casualment, un dia sent parlar d’un crim comès fa mig segle i no resolt, en què semblaria que l’assassí va deixar una pista relacionada amb l’obra de Joanot Martorell. La seva investigació descobrirà que n’hi havia d’altres com aquest… i que hi ha un assassí del Tirant.
‘La possibilitat de dir-ne casa’
Marta Orriols
Ed Proa
Una de les primeres novetats destacades de l’any arriba de la mà de l’autora d’Aprendre a parlar amb les plantes. Ara converteix en protagonista d’aquest relat una corresponsal de guerra que torna a Catalunya. Deixa enrere un lloc del món que l’apassiona i la fa patir al mateix temps. Retroba família, amics i un antic amor, i la sensació que potser li cal saber-se d’un lloc, pertànyer-hi.
‘El mètode Grönholm’
Jordi Galceran
Empúries
Qui no ha vist El mètode Grönholm? En vint anys que fa des que es va estrenar, s’ha convertit en un autèntic fenomen teatral a Catalunya, i s’ha exportat arreu del món. “En el teatre hi ha fracassos, aventures, èxits i fenòmens.
El mètode Grönholm entra en aquesta última categoria”, diu Sergi Belbel. I com que el teatre també pot ser llegit, vet aquí aquesta edició que en commemora l’aniversari.
