‘Coragre’
Nora Ephron
L’Altra Ed.
Allò que és aparentment tràgic, passat per la narrativa de Nora Ephron, pot treure’ns un somriure. Com el fet que la Rachel, a punt de parir un fill, sàpiga que en Mark, el seu home, l’enganya. I decideixi passar aquest dol cuinant. Les receptes de la Rachel transcorren al mateix temps que el seu dilema de lluitar per en Mark o engegar-lo a pastar fang, amb una ironia esmolada i intel·ligent.
‘Un bosc infinit’
Rosa Font Massot
Ed. Proa
Rosa Font és coneguda per la seva obra poètica, però aquí ens regala un relat curt i potent. Ens traslladem a l’Empordà d’abans de l’esclat turístic, però no imaginem un món idealitzat. Al contrari, hi trobem un nen, en Martí, que viu sota l’ombra d’un pare violent, una mare que n’és víctima i un germà gran. Fins que un fet els obliga a traslladar-se a la ciutat, on coneixerà la veïna…
‘Pasta fàcil’
Emili Bayo
La Magrana
Què passaria si tinguéssim un petit negoci de serveis lingüístics que malviu i, un bon dia, ens fessin l’encàrrec d’un text no gaire llarg pagat amb uns quants milers d’euros? Diríem que sí, és clar. Però i si el text encarregat fos una nota de suïcidi? Aquesta és la situació que planteja la novel·la d’Emili Bayo. Darrere de tot plegat hi ha grans interessos relacionats amb les renovables.
‘La travessia infinita’
Adam Martín
Ara Llibres
“He nascut dues vegades i he mort un cop.” Ho diu en Jere, el protagonista d’aquest relat basat en un personatge real que ens porta Adam Martín. En Jere va patir un accident d’escalada en què va morir un seu company, va estar en coma i va passar un any de rehabilitació, en el qual va entrar en contacte amb una entrenadora i amb el món de la natació en aigües obertes. I li va canviar la vida.
‘Laboratori Itàlia’
Anna Buj
Ed. Pòrtic
Diuen que Itàlia anticipa fenòmens polítics que podem acabar veient nosaltres. Ara fa un any que hi governa la nova dreta populista, de la mà de Giorgia Meloni. D’aquesta Itàlia actual en parla la que avui és corresponsal de La Vanguardia i RAC1 al país, i que ha arribat no només a descriure’l sinó a entendre’l. La mirada a Itàlia ens pot servir, però no la podem fer amb les nostres ulleres.
