• Compartir

Novetats editorials

21 de març de 2024

Jordi Vilarrodà

‘La casa tapiada’
Julià de Jòdar
Ed. Comanegra
La trilogia de L’atzar i les ombres de Julià de Jòdar és el gran retrat de novel·les de la perifèria de Barcelona. Semblava conclòs, però l’escriptor badaloní hi ha afegit un nou capítol, La casa tapiada. Són els anys de formació del seu personatge Gabriel Caballero, que havíem vist passar de les pretensions intel·lectuals a la consciència proletària. Aquesta és la preqüela d’una gran obra.

‘Com un batec en un micròfon’
Clara Queraltó / Anagrama
La novena edició del Premi Llibres Anagrama ha estat per a aquest relat sobre la seducció i l’atracció que esclata enmig de la ressaca de la revetlla de Sant Joan. La Gabriela puja al poble dels avis per fer-hi de bibliotecària durant un parell de mesos, en Quim vol passar-hi un estiu de teletreball tranquil. I la casualitat voldrà que tots dos s’acabin trobant en aquell llac…

‘Una mort i trenta-tres vides’
Noemí Morral / Pagès Ed.
L’Àngel és alcalde d’un petit poble de muntanya, i a la vegada empresari del totxo amb èxit, a la capital. A la ratlla dels seixanta anys, la mort el sorprèn anant pel carrer. Aquest relat hàbilment construït és el de com aquesta mort afecta (o esquitxa) 33 persones que es movien en el seu entorn. I ens ve a dir que, igual que l’Àngel, tots nosaltres tenim unes vides més complexes del que sembla.

‘Sexe i humor’
Diversos autors
Raig Verd Ed.
Aquest és el quart volum de la col·lecció “Sexe fora de norma”, que sorgeix d’una convocatòria oberta de l’editorial Raig Verd per seleccionar els millors relats curts sobre un aspecte del sexe. En aquest cas han estat els relats guanyadors del certamen (De prínceps i princeses de Pat Ubach) i 12 és els que configuren el llibre. Una invitació a gaudir del sexe i riure, que són coses ben compatibles.

‘Obriu pas!’
Alfred Bosch
Columna
Hi va haver un moment entre els segles XVIII i XIX que el català potser hauria pogut desaparèixer com a llengua literària i esdevenir una mena de dialecte desprestigiat. Ho van evitar uns quants lletraferits que van començar a escriure poemes, i d’aquí a més i molt més (no pas sense baralles), culminant amb les normes de Pompeu Fabra. La història apassionant d’un petit miracle.

  • Compartir