‘Història d’un piano’
Ramon Gener
Columna
Un piano és el centre de la novel·la guanyadora del darrer Premi Ramon Llull. Un piano de cua Grotrian-Steinweg construït l’any 2015 a Alemanya a través del qual Ramon Gener porta els lectors a un viatge per la convulsa història europea del segle XX. El protagonista el localitza en una botiga de Barcelona i un home polonès l’avisa que és un instrument molt especial.
‘Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc”
Maria Arimany / L’Altra Ed.
La darrera edició del Premi Documenta, la va guanyar aquesta obra que es construeix com un conjunt de relats que, al centre, tenen una novel·la curta. “La intenció del recull de relats és parlar d’allò que ens fa por, del dubte i la incertesa, de l’impuls, de la ràbia i de la resignació que duem a dins i que de vegades no es veu si no gratem allà on toca”, explica la seva autora.
‘Notre-Dâme de París’
Victor Hugo
Brau Ed.
Ara que està a punt d’acabar la restauració de la gran catedral després de l’incendi que la va devorar, és un bon moment per recuperar aquest gran clàssic de Victor Hugo ambientat al segle XV. L’escriptor crea els immortals personatges d’Esmeralda, acusada d’un assassinat, i Quasimodo, el campaner geperut. Una gran traducció de Maria Perpinyà, per primer cop en català.
‘Me l’imaginava més gran’
M. Montserrat i D. Paloma / Rosa dels Vents
Si recordeu la frase que dona títol a aquest llibre i la sèrie de TV3 de la qual prové és que teniu una certa edat, i que sou capaços també de gaudir d’aquest llibre que fa un viatge per moments mítics de la televisió en català i la seva ficció de producció pròpia. Potser també recordareu com hi deien “Rosa, ens ha tocat la Lotto!” o “Els problemes són com les males herbes”.
‘Un instant que perdura’
Oriol Riart
Raig Verd
Antoni Clapés i Flaqué, poeta i editor i molt més que tot plegat, és un personatge no prou valorat encara en el món de les lletres catalanes. Aquest volum és una iniciativa del col·lectiu Gens Poetica que recull textos de molt diversos autors sobre Clapés i també poemes seus, en un gran homenatge literari. “Passar tot just a frec de l’inefable / Perquè un instant pot esdevenir perdurable.”
