‘Ofert a les mans, el paradís crema’
Pol Guasch / Anagrama
Poeta i narrador, el jove escriptor Pol Guasch va conquerir els lectors amb el seu fulgurant debut, Napalm al cor. Ara torna amb aquesta novel·la que té com a protagonistes dos amics, la Rita i en Liton, que intentaran viure aquesta amistat en un món que camina cap al col·lapse. Un relat màgic, fascinant, que és servit per l’autor en una llengua brillant. S’augura un nou èxit.
‘Un home bo costa de trobar’
Flannery O’Connor / L’Altra Ed.
A l’autora se l’ha comparada, als Estats Units, amb William Faulkner. A mitjans dels anys 50 va publicar aquest recull de contes que retrata l’estat de Geòrgia, d’on era ella. Un lloc del sud del país marcat per la decadència i una violència que impregnava l’ambient. “És tan bona que et llegeixes els contes a poc a poc per no acabar-te el llibre ràpid”, n’ha dit l’escriptor Carlos Zanón.
‘La nit més clara’
Marc Parera
La Magrana
De dia, un noi aplicat en els estudis que cuida l’àvia. De nit, un noi que no sap com omplir el buit que li ha quedat després de la mort del seu pare i es prostitueix. La doble vida d’en Damià, en aquest relat que té com a escenari la ciutat de Barcelona… potser tan buida com el cor del protagonista. I malgrat tot, una història que s’explica amb delicadesa i que té llum.
‘Papers de la roda del món’
Joan Francesc Mira / Pòrtic
Que Joan Francesc Mira (València, 1939) és un dels nostres intel·lectuals més rellevants fa temps que no ho dubta ningú. Assagista, historiador, novel·lista i molt més. Ara s’edita una selecció dels més de 700 articles seus publicats entre 2010 i 2017 en diversos mitjans, des de l’Avui fins a El Temps. Una tria feta per Carles Fenollosa que, com en un mosaic, retrata l’autor.
‘Cròniques de Trístia’
Quim Curbet
L’Avenç
Una ciutat tristoia i grisa, enmig de la boira i en un país sotmès després de la Guerra Civil. Una ciutat que es pot identificar amb la Girona de l’autor però que també podria ser altres de la Catalunya de l’època. Una mirada impregnada d’aquesta tristesa, a través de records familiars i propis, però també d’un punt irònic, il·lustrada en blanc i negre pel mateix Quim Curbet.
