‘La presonera’
Marcel Proust
Ed. Proa
Per a qui vulgui endinsar-se en els seus set volums, la lectura d’A la recerca del temps perdut de Marcel Proust és una experiència que marca qualsevol lector. Des de la infància a Pel cantó de Swann a la maduresa d’El temps retrobat. Aquest és el cinquè volum de l’obra, que Proa està publicant en una magnífica traducció de Valèria Gaillard. respectuosa amb l’estil del novel·lista.
‘Una noia i un soldat’
Teresa Pàmies
Adesiara
La incansable tasca de la professora Montserrat Bacardí per reivindicar la figura i l’obra de Teresa Pàmies, després del seu centenari. Aquesta va ser la primera novel·la que va escriure en tornar de l’exili, l’any 1972. Va topar amb la censura franquista. La Guerra Civil vista des de dues perspectives, la noia marxista amb molt d’ella mateixa i el soldat republicà.
‘Temps obert’
Manuel de Pedrolo
Ed. Comanegra
Manuel de Pedrolo va ser un esperit inquiet que experimentava constantment en la seva literatura. A Temps obert va assajar la fórmula de crear 11 novel·les a partir d’un mateix personatge. Imaginant 11 vides diferents que hauria pogut tenir segons les conseqüències d’un fet viscut en la seva infància, un bombardeig de Barcelona durant la Guerra Civil. Digne de ser descobert.
‘Jo, vella’
Anna Freixas
Ara Llibres
La llibertat, la justícia i la dignitat. Tres conceptes que l’autora reivindica per a les dones que estan arribant ara a la vellesa. I que la viuran des d’una perspectiva molt diferent que les de les generacions precedents. Escriptora i professora, feminista militant i ara jubilada, Freixas viu en primera persona les discriminacions cap a dones per raó de la seva edat i s’hi rebel·la positivament.
‘El president de Barcelona’
O. Sarramia i R. Pardina
Pagès. Ed.
La mirada d’un dibuixant lleidatà a Barcelona, entre la ciutat postolímpica de l’any 1993 i la d’abans de l’arribada de la crisi de 2008, se’ns explica en aquesta novel·la gràfica. El protagonista viu en una casa del Raval, el lloc que és a la vegada al centre i als marges. I l’escala on viu, amb tots els seus veïns, pot ser la metàfora de la ciutat sencera, o qui sap si de tota la condició humana.
