‘Relats de terror’
Robert E. Howard
Laertes
Encara som en aquests dies que s’escauen els relats de terror. I per això proposem descobrir aquest escriptor de Texas, que només va viure 30 anys però que va ser molt popular en els pulp nord-americans de principis del segle XX. Els seus relats, alguns influïts per Lovecraft, són brillants i imaginatius. Stephen King en considera un (Coloms de l’infern) entre els millors del gènere.
‘La companyia dels llops’
Angela Carter
Comanegra
També hi ha terror entre els contes d’aquesta antologia que ens dona a conèixer un altre vessant d’Angela Carter (1940-1992), una de les escriptores que va canviar el paper de la feminitat en la literatura. Traduïts per Joan Sales, arriben al català uns relats com El gabinet d’Edgar Allan Poe, La filla preciosa del butxí, La cambra sanguinolenta, Licantropia o el que dona títol al recull, entre d’altres.
‘L’últim a morir’
Richard Osman
Columna
El títol pot semblar que ens endinsa també en mons tenebrosos, però Osman és un dels escriptors de l’anomenat cozy crime (literalment, crim acollidor), en què els assassinats passen en un segon pla. Ja és la quarta entrega sobre el Club del Crim dels Dijous, quatre detectius aficionats octogenaris que ara s’enfronten a l’assassinat d’un amic. L’ambient no és de Tots Sants, és nadalenc.
‘Pèplum’
Blutch
Ed. Finestres
Blutch és el nom artístic d’un dels millors autors de novel·la gràfica de França, de qui ara s’acaba de publicar una de les seves millors obres en català. Amb una forma narrativa inspirada en el clàssic Satiricó de Petroni, la història comença quan, als confins de l’imperi, uns bandolers troben el cos d’una noia envoltada de gel i se l’emporten cap a Roma. No saben el que acaben de fer…
‘Ho, Ho, Ho’
Alba Dalmau
Univers
Deixem enrere l’ambient de Tots Sants i entrem en el de Nadal amb un preciós relat de la vallesana Alba Dalmau. El seu protagonista, en Lluc, ve d’una família humil on no hi ha hagut mai un Nadal ensucrat. Una tragèdia el portarà a una vida desorientada fins que aquesta canvia amb l’aparició d’una singular escola de Pares Noël. I en el fons, la possibilitat de fer les paus amb el passat.
