‘El diable es va aturar a Orà’
J.D. Bezsonoff
Empúries
Joan-Daniel Bezsonoff és, al costat de Joan-Lluís Lluís, una de les veus més interessants que ha donat la Catalunya Nord a la nostra literatura. Hi ha tot un univers per descobrir en la seva literatura, però una bona manera d’entrar-hi per a qui no el conegui pot ser aquest relat policíac ambientat a la ciutat algeriana d’Orà a mitjan segle XX, quan era encara francesa.
‘L’aigua del llac no és mai dolça’
Giulia Caminito
L’Altra Ed.
Dues dones. La Gaia, la filla, i l’Antonia, la mare. De Roma i de classe obrera, al límit de la pobresa i cuidant un pare malalt. La ciutat les acaba expulsant i van a viure a un poble al costat de llac Bracciano, que no té res d’idíl·lic. La Gaia creixerà en aquest lloc hostil, i s’enfrontarà a una vida que no li dona cap perspectiva. I aprendrà a sobreviure. Una novel·la avalada per premis a Itàlia.
‘Terry Pratchett’
Rob Wilkins
Mai Més Llibres
Va tenir milions de lectors arreu del món amb la seva saga Discmon, però l’escriptor britànic Terry Pratchett va morir el 2015 a causa d’una variant agressiva de l’Alzheimer. Havia deixat notes per a una autobiografia que el seu ajudant Rob Wilkins ha utilitzat i completat. Un llibre que ajuda a entendre qui era i com va deixar una feina segura i ben pagada per llençar-se a l’aventura d’escriure.
‘Gambada a gambada’
Miquel Pucurull
Columna
Molta gent l’ha conegut a través de les xarxes socials, el segueix i l’admira. Miquel Pucurull, el maratonià veterà, l’home que als seus 84 anys surt encara cada dia a córrer i que fa proselitisme de l’activitat física com a manera de viure. El subtítol d’aquest llibre que acaba de publicar (L’alegria de córrer) diu molt del seu esperit de positivitat i de la seva mirada a l’atletisme des de la base.
‘Fina’
Albert Guiu
Ed. Forment
Fina és el nom de la mare del poeta flixanco Albert Guiu. I és també el títol d’aquest recull que sorgeix de la dura experiència de veure com l’Alzheimer devora la seva ment. El fil que uneix mare i fill, que mai no es trenca. Al contrari, que es fa més fort en un moment com aquest i que potser només es pot expressar en poesia. Una forma d’acostar-se a la interessant obra d’aquest autor.
