‘Les dames de Grace Adieu’
Susanna Clarke
Amsterdam
El 2006, dos anys després del seu fulgurant debut amb Johathan Strange i el Senyor Norrell, l’anglesa Susanna Clarke va escriure aquesta sèrie de deu relats que no havien estat encara traduïts al català. És un recull de contes situats en la mateixa època que la novel·la, l’Anglaterra victoriana del segle XIX, on la comèdia social es mescla amb temes del folklore. Ideal par als fans.
‘Maria Antonieta’
Stephan Zweig
La Segona Perifèria
També per primer cop arriba al català aquesta novel·la de Stephan Zweig. El personatge de l’esposa del rei Lluís XVI fascinava l’autor per la forma com la història va jugar amb ella: criada en una vida cortesana, encimbellada amb una corona i, després, arrossegada pel remolí de la Revolució, amb presó i execució final. Un gran fresc d’un moment històric convuls i un viatge a l’ànima humana.
‘L’any que vaig estimar Ava Gardner’
Jordi Solé
Columna
Novel·la guanyadora del darrer Premi Prudenci Bertrana. El pas d’Ava Gardner per Tossa de Mar l’any 1950, quan s’hi rodava el film Pandora i l’holandès errant, va ser un fet inoblidable per a molts dels que el van viure. Entre ells en Pol, que tenia llavors 15 anys i ajudava a la cuina de l’hotel on s’estava l’estrella de Hollywood. Se’n va enamorar perdudament, i per a tota la vida.
‘Partidària de la vida’
Aurora Bertrana
Ed. Comanegra
Tot just ara, fa pocs anys, s’està reivindicant en la seva justa mesura la figura de l’escriptora gironina Aurora Bertrana. Aquest volum recull escrits on reflexionava sobre relacions entre cultures (ella que va viatjar molt pel món), sobre llengua o sobre la dona. “El primer que s’ha de fer amb la vida és viure-la i, després, si de cas, escriure-la amb coneixement de causa”, deia l’autora.
‘Qui toca aquesta nit?’
Ricky Gil
Rosa dels Vents
Ricky Gil, dels Brighton 64, ha viscut des de dalt o des de baix de l’escenari centenars de concerts. En aquest llibre vol transmetre al lector l’emoció de la música en directe agafant-lo de la mà per recórrer 64 concerts que l’han marcat, des del 1977 fins avui, a Barcelona i en altres llocs del món, i viure una màgia que és efímera. “La música que vam estimar s’esvaneix a cada moment.”
