‘Jo mai mai’
Núria Fortuny
Rosa dels Vents
A banda de ser el títol d’una conegudíssima cançó de Joan Dausà, ho és de la darrera novel·la d’aquesta psicòloga barcelonina, que n’havia autopublicat tres fins ara. Un relat en què les protagonistes es troben a Begur per celebrar el casament d’una de les de la colla. I afloren records dels estius de platja i moto, de primers petons i amors efímers… i un casament una mica accidentat.
‘Il·luminacions’
Arthur Rimbaud
Ed. Proa
Els poemes en prosa d’aquest llibre són el punt culminant de l’obra d’un dels autors que, juntament amb Verlaine i Baudelaire, va revolucionar la poesia moderna. Tan intensa va ser l’experiència que després d’aquesta obra no en va escriure cap més. Ara ens retorna en la traducció que en va fer Josep Palau i Fabre, i en edició bilingüe, que permet comprovar-ne la fidelitat a l’esperit original.
‘Els Davenport’
Krystal Marquis
Elastic Books
Hi ha un gènere a l’alça, i és la novel·la romàntica per a joves. Elastic Books, segell d’Enciclopèdia, porta al català un títol que apunta a best-seller, i que ens trasllada al Chicago dels anys 10 del segle passat. Una ciutat on alguns afroamericans han aconseguit una posició acomodada, com els Davenport. Entrem en aquesta família, en els seus equilibris i, sobretot, en les qüestions d’amor.
‘L’escola, casa de lectura’
Mar Esteve Ràfols
Eumo
“Parlar de la lectura a l’escola tal com es fa aquí és anar contra corrent, perquè la lectura intrínsecament es contraposa –té alguna cosa d’acte de resistència– al món en què vivim”, diu l’autora d’aquest assaig. Ha arribat en un moment oportú, amb el debat obert sobre els nivells de comprensió lectora. Però més enllà d’això, defensa que la lectura acaba essent font de plaer.
‘El pany i la clau’
Jaume de Bargas, Rafael Dalmau
MNACTEC
L’autor és descendent d’una família de serrallers de Barcelona que es remunta a l’any 1890, i apassionat del seu ofici. Ha anat recollint la història del pany i la clau, mecanismes i estris quotidians als quals confiem la nostra seguretat però als quals es presta poca atenció. De Bargas fa història de com han evolucionat i també de la quantitat d’oficis que giren al seu entorn.
