JOAN COLOMO
‘Tecno realista’
Arriba el vuitè disc de Joan Colomo, un dels músics més prolífers i amb més talent de l’escena nostrada de l’última dècada. A l’àlbum descriu una societat sense projectes de futur, embadalida per la nostàlgia, que viu en una espiral acceleracionista abocada al desastre on l’única sortida sembla ser la darrera troballa tecnològica. I tot, amanit amb melodies més o menys amables que contrasten amb un missatge incòmode i força pessimista. Mentre hi hagi Colomos, però, hi ha esperança. I aquesta no ve a ritme de tecno.
FERRAN PALAU
‘Plora aquí’
El rei del pop metafísic ha recuperat la sensació d’innocència dels seus inicis amb el grup Anímic i inspirat en el folk i el soul dels anys 60 i 70 ha facturat un disc atemporal amb 13 cançons que són una delícia. Buscant l’equilibri entre el so orgànic i el digital, entre la cançó i algun rampell de hip-hop, Palau ens transporta a un univers carregat de criatures fantàstiques com la de la coberta. Per cert, el disc físic va sortir ja fa un mes i a les plataformes l’àlbum no s’hi va penjar fins fa quatre dies. Això sí que és pedagogia benentesa.
RATPENADES
‘Pam! Punk! Boom! Lab!’
Ratpenades no tenen res a veure amb el grup de punk barceloní Ratpenat. O sí; en actitud i pebre és evident que van per camins força paral·lels. Però les Ratpenades són un trio femení de Lleida que segons expliquen fan punk rural i que debuten amb un primer disc amb vuit talls on mesclen català, anglès i castellà. El seu primer single és Not Surf i ja se’n pot veure un clip on deixen ben clar que a part de cuidar el que arriba per les orelles també cuiden la posada en escena i tot el tema visual. En sentirem a parlar.
