XANGUITO
‘Bon rotllo’
Al segle passat hi havia un grup a les Illes que es deia Ossifar i que ho petava. Una espècie de La Trinca amb unes cançons catxondes que, per sobre de tot, encomanaven bon rotllo. Doncs els Ossifar del segle XXI podrien ser Xanguito, un grup també de les Illes que acaba de treure el quart disc d’estudi amb deu cançons plenes de positivisme. Sense gaires manies fusionen estils com indie, pop, reggaeton o electrònica i expliquen coses tan banals com que aparcar a Palma és un calvari (“Fent voltes per Palma”). Ah! I en aquest tema hi col·labora Tomeu Penya.
PEP DE LA TONA
‘El temps de la calor’
Ja avisem que el nom no fa la cosa. En Pep de la Tona no és de Tona sinó que és del País Valencià i es diu Josep Nadal. És un músic amb un llarg currículum que arrenca al segle passat amb Vertigen i que va fer el cim sobretot amb La Gossa Sorda. Últimament, però, s’havia allunyat de la música ja que durant vuit anys es va dedicar a la política i va ser diputat de Compromís. Ara, desenganyat (o no), ha deixat la tasca pública i ha tornat a la música encapçalant un nou projecte: Pep de la Tona. El seu primer disc és un bon exercici de cançó d’autor propera i sincera.
REGGAE PER XICS
‘El cuc quàntic’
Amb una portada que sembla extreta d’un àlbum de Tintin, els Reggae per Xics tornen a la càrrega amb el que és ja el seu sisè disc. Aquesta vegada es proposen viatjar en el temps i ho fan, com sempre i com diu el seu nom, a ritme de reggae. L’àlbum inclou tretze temes, una desena són propis i tres són pescats del cançoner popular català adaptats amb ritmes jamaicans. En aquesta nova etapa, a la banda hi ha hagut canvis i els germans Eduard i Francesc Polls han abandonat el vaixell. La navegació, però, continua.
