CARLA
‘Eclipse’
La vigatana Carla fa el cim amb un discàs de pop electrònic amb nou temes estratosfèrics. Hi canta millor que mai i les cançons són més variades ja que ha obert el ventall estilístic (alguna peça fins i tot convida a ballar) i ara va força més enllà del dream pop de sofà. El so de l’àlbum, a més, és impecable i no té res a envejar a moltes propostes –molt menors– que ens arriben de països anglosaxons. Si la Carla fos dels Estats Units o d’Islàndia el personal faria cua per anar-la a veure als principals escenaris de festivals patrocinats per marques de cervesa.
ESTOPA
‘Estopía’
Els germans José i David Muñoz celebren les noces d’argent d’Estopa publicant el seu onzè disc d’estudi. Conté, com sempre, 12 temes i és segurament el que més s’acosta a l’homònim Estopa que fa 25 anys els va impulsar a la fama. Rumba i rock ben mescladets, lletres de barri i aroma de bar de l’extraradi barceloní. Per primera vegada, a més, inclouen un tema en català, La rumba del Pescaílla. La resta, el mateix de sempre però no cal retreure’ls res. La fórmula és evident que funciona. La portada, per cert, és una recreació del Jardí de les delícies de Bosch.
XARIM ARESTÉ
‘Un idioma nou’
Consolidat ja com un dels músics més interessants del panorama musical nacional, Aresté hi torna publicant una nova obra d’art: un disc de cançó-rock marca de la casa amb 12 peces que no són d’un idioma nou sinó que segueixen l’estela de les seves últimes entregues. Això sí, a l’hora de gravar l’àlbum es veu que va anar a l’estudi sense que els músics de la banda coneguessin res de les cançons. I van tirar pel dret. Frescor, energia i autenticitat. I en un temps en què tot està pregravat, encotillat i res és orgànic i analògic s’agraeix.
