MIQUEL GIL
‘Viatger’
Miquel Gil té una de les veus més peculiars i reconeixibles dels Països Catalans i de tot el Mediterrani. Una veu rovellada que transmet terra, suor, memòria i que se t’arrela al cor com poques. I a Viatger l’encerta de nou afegint a les peces algunes bases electròniques que conviuen amb els sons orgànics de tota la vida. El disc comença amb cançons de Gil i a mesura que avança hi ha sorpreses com “Sa Serena” (popular eivissenca popularitzada per Uc), el romanç “Cecília” o “Otoño en Navarrés”, del valencià Joan Baptista Humet.
MARIA CASTELL
‘Solstici’
La cantautora de Granollers Maria Castell i Margenat va debutar el 2021 amb un disc íntim i costumista titulat Despertar. Ara, sense el seu segon cognom, hi torna amb un nou àlbum, Solstici, on reivindica la necessitat de regenerar el món a base de cançons amables i sinceres. Castell segueix fidel a la cançó d’autor però en aquesta segona entrega vesteix molt més les peces amb arranjaments que guanyen en riquesa i també matisos. De les deu cançons que hi ha al disc les meves preferides són “Maria del Mar” i “Udol”.
POL CRUELLS
‘Planeta Miret’
El planeta Miret no és ni al sistema solar ni a cap galàxia perduda sinó que es veu que era el nom d’un bar tot curiós de Sabadell. I el baixista d’Els Amics de les Arts, Pol Cruells, hi ha situat el seu imaginari musical per crear el seu cinquè disc (aviat és dit!) en solitari. El treball, amb vuit peces, és el més eclèctic que ha fet fins ara i hi ha una mica de tot. Des de l’intimisme de “Xiuxiueig eixordador”, al folk de “Clavellina” passant per l’aire The Police de “Les veus de l’endemà”. Cruells és una mica el nostre Sting particular.
