EL PONY PISADOR
‘Ocells’
Amb aquest nou disc El Pony Pisador surt de l’àmbit del folk mariner i factura un treball obert i divers que agradarà al públic generalista (als seguidors d’artistets que es fan dir músics fent temetes des de casa amb l’autotune no, és clar). De les 11 cançons de l’àlbum en destaca “Un pardal al got de vi”, on s’acosten a Jaume Arnella explorant la sonoritat de la cançó tradicional catalana, i la sardana “Els animals més bells”, amb una lletra plena de jocs de paraules amb noms d’ocells. Si encara no heu pujat al pony, feu-ho amb Ocells. No us en penedireu.
CLARA GISPERT
‘La petita mort’
Després de donar-se a conèixer el 2021 amb On and On, Clara Gispert hi torna amb un trencador segon disc, La petita mort. El treball és fruit d’un procés de crisi personal i testimonia un viatge on cada cançó representa una fita de superació i acceptació. Estilísticament la cantant barcelonina es llança de ple a la música electrònica i el pop, des de la nuesa clàssica de “Tu voz” fins a l’expansió simfònica de “Caic” passant per la cruesa de “L.A.M.E.R.T.E.”, una peça amb dues parts. Salvant algunes distàncies, el treball recorda el Començar de nou de Paula Valls.
ATLÀNTIC
‘Desnivell positiu’
La setmana passada es va publicar Desnivell positiu, el tercer disc de la banda de València Atlàntic, que, fent honor al seu nom, sonen poc mediterranis i molt atlàntics en el sentit més anglosaxó del terme. Tot i cantar en català, doncs, tenen un aire indie i british i a les 11 peces del nou treball facturen un pop elegant i elèctric que possiblement els servirà per endur-se el guardó a Millor disc pop als premis Ovidi 2024 (el 2020 ja se’l van endur per Volem els ponts). La portada, que té certa gràcia, és obra de Melanie Grimes.
