JOSEP VALTÒNYC
‘La tonalitat dels grisos’
El 2021 el raper mallorquí Valtònyc (Josep Miquel Arenas) va publicar En pau descansi i va anunciar que posava el punt final a la seva carrera. Fa uns dies, però, i per sorpresa, va treure un nou treball amb nou peces on demostra que encara té molt per dir i que ha madurat, tant pel que fa a producció com a lletres. Ara, a part de blancs i negres, també hi ha grisos i matisos. I sí, tothom el coneix pels més de cinc anys que ha hagut de passar a l’exili però també cal dir que estem davant d’un dels millors rapers que han sorgit mai dels Països Catalans. Llarga vida!
MIQUEL MOYA
‘Ocells de foc’
L’ocell de foc és el títol d’un llibre d’Emili Teixidor que vaig llegir d’adolescent i que em va deixar un molt bon regust de boca. Dubto que Miquel Moya hagi llegit l’obra, però l’escola d’Ocells de foc, tot i que no sorprengui extraordinàriament ni acabi passant a la història de la música nostrada, també et deixa un bon regust. Un àlbum vital i optimista de pop-rock d’autor apte per a radiofórmules amb vuit peces en català i una en castellà (Sin miedo). El disc és el segon títol que publica el jove músic, cantant i pianista de Cabrils.
KRÁPULA
‘Sin miedo a morir’
Els amants del heavy metal clàssic gaudiran amb el segon àlbum d’aquests terrassencs (i un osonenc del Bisaura). Després d’una intro instrumental, se succeeixen temes d’escola Iron Mayden amb lletres sobre tòpics del gènere en castellà, un bon treball de guitarres –n’hi ha tres– i una bona feina sobretot en els cors. Al disc hi ha una peça en català, El castell de Besora, que ja havia gravat abans Besora Acústic Band (on també milita el guitarra Josep Lluís Ramell). I el que abans era una peça de folk celta ara ha passat a ser un tro de metal-folk. Divertit.
