LA LUDWIG BAND
‘Gràcies per venir’
Quan van començar, La Ludwig Band em recordaven els primers Manel tenyits d’espurnes de genialitat de Pau Riba. I ara que ja no hi ha ni Manel ni Riba, La Ludwig s’ha fet gran i s’ha convertit per mèrits propis en un dels grups més interessants de l’escena nacional omplint, a la seva manera i salvant distàncies, el buit deixat pels mateixos Riba i Manel. I a Gràcies per venir, el seu tercer LP, potencien encara més l’esperit de banda amb arranjaments de sonoritats més roqueres. Les lletres, culpa de Quim Carandell, segueixen sent genials. Imprescindibles.
PAULA VALLS
‘Començar de nou’
Començar de nou és un disc valent. Després d’un temps allunyada dels escenaris, la cantant manlleuenca explica a través de cançons com la Filomena –així bateja ella l’anorèxia que va patir– la va maltractar i la va allunyar de la música. Les lletres, directes però amb regust poètic, furguen en una etapa incòmoda i sinistra que també, afortunadament, té ullades de llum i esperança. Als seus inicis Valls es decantava més cap al jazz i el soul i ara tot es mou per un pop delicat amb moments d’intensitat indie. Un altre treball imprescindible. Ben tornada, Paula!
SANDRA MONFORT
‘La Mona’
L’artista valenciana Sandra Monfort (una de les veus del recomanadíssim trio Marala) és sinònim de tradició, folk i recerca, però també d’avantguarda i d’experimentació. A Niño Reptil Ángel, el seu àlbum de debut en solitari, ja jugava amb la tradició tot acaronant també l’electrònica. I ara acaba de treure La Mona, un segon disc on segueix explorant el terreny on es casen la música folk i el pop dels 80. Espectaculars el Pasodoble Maria, un primer single de caràcter trencador, i Pecat mortal, que desprèn sensualitat i convida a ballar aparellat ben arrambadet.
