WUD
‘Meant to Collide’
El segon àlbum dels torellonencs arriba gairebé quatre anys després del seu debut amb Okeanos, un treball que va passar massa desapercebut. En tot aquest temps la banda ha patit canvis: ara són un trio (en directe un quartet) quan abans eren cinc i han canviat la fusta (es deien Wood) pel Wud a seques. El grup, però, segueix fidel al math-rock de guitarres esmolades amb picades d’ullet al punk-rock i al pop per tal d’acabar facturant un producte apte per a totes les orelles. Una autèntica obra d’art que, per cert, també s’ha editat al Japó.
LASTA SANCO
‘Renéixer’
El context pandèmic va paralitzar la sortida del primer llarga durada dels cerverins Lasta Sanco. Finalment, però, han aconseguit “Renéixer” i publicar un àlbum de fusió i mestissage que vessa il·lusió pels quatre costats. Les seves lletres parlen de la pagesia i les terres de Ponent i són majoritàriament en català tot i que també incorporen el lingala (una llengua bantú d’origen centre africà) i el castellà. El millor del disc és el tercer tall, “Bana ya monde” (els nens del món), una peça que si cantés algú d’Eufòria tindria números per ser una de les cançons de l’estiu.
BULLITT
‘B Major’
Arriba una nova entrega d’un dels grups de punk-rock més longeus i interessants del panorama nacional, els Bullitt de Sant Feliu de Guíxols. I tornen com sempre, amb 12 càpsules de pebre en format d’himnes d’amor on hi ha punk-rock desenfrenat (“Avalanche”, “Time of the Year”), indie rock (“Counters”, “For a While”), power pop, picadetes d’ullet al hard rock i també algun mig temps èpic marca de la casa (“The Conflict” i “I Will Wait”). Un discàs d’una banda atemporal que viu al marge de modes i corrents.
