FERRAN ORRIOLS
‘Plata’
Ferran Orriols és el cantant del grup de la Torre d’Oristà Nyandú. I aprofitant que la banda està en aturada indefinida, ha decidit vestir-se de cantautor i editar el seu primer treball en solitari sota la premissa del do it yorself. Vaja, que s’ho ha fet pràcticament tot sol i a casa. Orriols canta, fa cors i toca instruments com el sitar, la mandolina, el banjo, alguns teclats vintage… a més del baix, la guitarra acústica i la clàssica. I ho fa en una dotzena de cançons de folk intimista d’aquelles que fan companyia i acaronen l’ànima.
GUILLEM SOLER
‘Déus i humans’
L’osonenc Guillem Soler és humà però en el seu nou projecte s’ha atrevit a flirtejar amb els déus. Ha facturat un treball ambiciós, sincer i conceptual on mostra la seva faceta de crooner i cantant de balades (“Cants de sirena”), de rocker amb un deix de Bon Jovi (“El maleït coiot”) o de cantaire desenfadat en una taverna celta (“A la caça del Kraken”). I de tot se’n surt airós, tant a la veu com als teclats i a les guitarres. Per cert, les il·lustracions que acompanyen el disc físic són obra del dibuixant Eudald Palma i són una autèntica meravella. Fitxeu-lo.
MERITXELL GENÉ
‘No diré res de mi’
“No diré res de mi” és ja el sisè disc de la cantautora lleidatana Meritxell Gené, que en aquesta ocasió s’ha dedicat a musicar 13 poemes de Gabriel Ferrater. L’origen de tot plegat cal buscar-lo en l’espectacle Ferrater. G, que es va estrenar per cloure el Barnasants 2022 al Teatre de Sant Cugat del Vallès el dia del cinquantè aniversari de la mort del poeta (i del centenari del seu naixement). Al disc, com al directe, Gené hi sona acompanyada de Pau Guillamet Guillamino a l’electrònica i de Santi Careta a les guitarres. Un luxe.
