GUILLEM ROMA
‘Postureo real’
El setè disc del cantautor osonenc Guillem Roma és un retorn als orígens. Aparca –tot i que no abandona del tot– els sons més electrònics que embolcallaven Kiribati (el seu penúltim treball) per abraçar de nou l’aire més analògic i orgànic dels seus inicis. I com sempre, l’encerta amb unes cançons que encomanen benestar i alegria tot i que no s’està de posar el dit a la nafra ni de criticar els postureos postissos. Antològiques les col·laboracions de Rita Payés a Inteligencia artificial i de Pedro Pastor a Imaginar. Imprescindible.
ANA ROSSI
‘Una casa’
A l’argentina Ana Rossi la vam conèixer fa quatre anys gràcies a un disc preciós que va editar al costat de la violoncel·lista osonenca Marta Roma (germana d’en Guillem, sí). Ara Rossi, barcelonina des del 2000, hi torna en solitari amb el seu primer àlbum de composició pròpia on canta 12 peces, totes amb un deix llatinoamericà i amb la virtut de semblar tonades populars. El disc, a més, té una sorpresa amagada: Cançó 7a en colors, un clàssic de Pau Riba inclòs a la segona part del mític Dioptria. La veu de Riba, per cert, hi apareix i ressuscita. Màgia.
LOWIS
‘Low Is’
Darrere de Lowis hi ha Lluís Borrell, un músic, productor i il·lustrador –la portada del disc és seva– de Sabadell que també és membre fundador de Curos i que a més fa de baixista de Marina Herlop, Alizzz, Meritxell Neddermann o de Vic Mirallas. A tot això, ara hi suma un disc de debut en solitari amb nou peces en català que ha construït des de la seva habitació amb una paleta sonora variadíssima que va des de l’electrònica fins al hip-hop, passant pel funk o el pop, entre d’altres. Low Is, traduït al català, seria ‘greu és’. Es nota que Borrell és baixista.
