ALBA CARETA GROUP
‘Teia’
El tercer disc de la trompetista i cantant bagenca Alba Careta és brutal. Inclou sis composicions pròpies que la consoliden com una de les artistes més a tenir en compte de la nova escena jazzística tant catalana com europea i un parell de tresors on ret homenatge a la Nova Cançó. El primer és Un núvol blanc de Llach, que Careta canta amb veu d’àngel i porta al seu terreny; i el segon és A voltes en el cor, de Toti Soler. La llàstima és que Careta té una lesió al llavi i ha hagut de suspendre els dos primers bolos de presentació. A recuperar-se! Et necessitem!
JULI BARRERO
‘Líquid’
Juli Barrero és un manresà que se’n va anar a viure a Andorra a finals dels anys 90. Allà va començar a treballar a una botiga d’instruments i es va anar capbussant en l’escena musical andorrana. I de mica en mica, va anar omplint la pica fins que l’any passat va aconseguir editar el seu primer disc com a bandautor rocker amb la complicitat d’uns quants dels millors músics del Principat. L’àlbum no està malament però el millor són videoclips com Plou a la Massana, amb estampes d’un país on no tot s’acaba amb l’esquí i l’anar de botigues.
MAR GRIMALT
‘Espurnes i coralls’
Aquest dimarts es va publicar el disc de debut de la mallorquina Mar Grimalt, guanyadora de la 14a edició del Concurs Sons de la Mediterrània. L’àlbum està gravat a Suralita, a Manacor, l’espai de creació artística de Joana Gomila i Laia Vallés. Tenint en compte tot això, no és d’estranyar que ens trobem davant d’un treball que beu de la tradició i el folk però que sona transgressor, modern i arriscat. Grimalt canta, toca la guitarra i també el pandero i ens hipnotitza amb un disc ple de sorollets que promet i molt. Caldrà seguir-li la pista.
