NÚRIA GRAHAM
‘Cyclamen’
El nou disc de la vigatana Núria Graham es va preestrenar el setembre passat al Mercat de Música de Vic i després va girar pels EUA. Escoltar-lo en el sentit convencional del terme, però, només es pot fer des de fa una setmana, quan es va editar el que de ben segur serà un dels àlbums de l’any aquí i a mig món. El disc és sincer i pur, poc ballable però suggerent, i confirma Graham com una de les compositores amb més talent de la seva generació. Fa quatre treballs (i un First tracks) que ho intenta i encara no ha estat capaç de fer una cançó dolenta. Brutal.
HALLDOR MAR
‘El mar no té camins’
Arriba el nou disc del katalonsky Halldor Mar, aquell islandès afincat a Barcelona que es va donar a conèixer versionant clàssics de la nova cançó en anglès. Ara ha facturat un treball amb 11 peces pròpies (nou en català i dues en anglès) amb un to lluminós, positiu, nostàlgic i també agosarat, ja que en alguns passatges fuig de la seva zona de confort de cantautor pop. El títol potser és un joc de paraules. I sí, en Mar (en Halldor) no transita per camins ja coneguts sinó que n’inventa de nous. Per no perdre’s, ha comptat amb l’ajuda de Caïm Riba.
CLAVELLINA D’AIRE
‘Músiques per emportar-se…’
… a illes desertes. Aquest és el títol del primer disc de Clavellina d’Aire, un duet de música tradicional format per Cati Plana i Jordimaria Macaya. Tots dos són dues patums de l’escena folky nostrada. Plana, entre d’altres, és professora d’acordió diatònic a l’Esmuc i Macaya és professor de viola al Conservatori de Vic. I junts han escollit 18 peces que no sé si són les que jo m’enduria a una illa deserta però que formen part de l’ADN del veïnat sobretot de la falda del Pirineu. Plana i Macaya, moltes gràcies per salvar i divulgar aquest so i aquest patrimoni.
