Més enllà d’Austràlia, literalment a l’altra punta del món, hi trobem un arxipèlag més desconegut que la popular terra dels cangurs: les illes de Nova Zelanda. Parlem d’un destí ideal per als amants de la natura, destacant els paisatges d’autèntica pel·lícula, amb prou feines alterats per l’acció humana. De fet, Nova Zelanda ha estat escenari de pel·lícules en diverses ocasions. Una de les sagues més conegudes filmada sobre la terra neozelandesa és la d’El Senyor dels Anells, però també s’hi han filmat èxits com L’últim samurai, King Kong o El piano. No és de casualitat, Nova Zelanda és un autèntic espectacle visual.
El més còmode i econòmic és visitar el país en autocaravana. La xarxa de carreteres és bona a gairebé tot el país, i es pot travessar entre les dues illes principals amb un ferri que recorre els 100 quilòmetres entre Wellington i Picton, les dues ciutats on es pot agafar el vaixell. Passar una autocaravana amb dues persones ronda els 300 euros, si fa no fa, i és recomanable reservar-ho amb temps, ja que sol estar força concorregut. Una bona opció és agafar el ferri nocturn, que és força més barat. A l’altra banda trobareu càmpings oberts tota la nit per instal·lar-vos, per això no cal patir. A banda d’això, cal sortir preparats si us disposeu a fer carretera, ja que hi ha zones on les àrees de servei poden ser més aviat escasses, i us trobareu sols entre el verd de la vegetació. És una sensació única i agradable, però es tenyeix d’amargor quan l’agulla del combustible marca reserva i la següent població es troba encara a uns quants quilòmetres.
El punt de partida de la majoria dels viatges sol ser la capital, Auckland, i des d’aquí anar baixant, fins arribar a la ciutat principal de l’illa del sud: Christchurch. La majoria de companyies de lloguer de vehicles no us posaran pegues per recollir l’autocaravana a Auckland i deixar-la 1.000 quilòmetres més al sud, ja que molta gent fa el recorregut a la inversa i d’aquesta manera aprofiten el viatge de tornada. És un detall més important del que sembla, ja que les distàncies enganyen i una ruta circular us limitarà el recorregut pel país i us farà empassar una bona quantitat d’asfalt en va.
Una de les principals atraccions turístiques de Nova Zelanda, on es pot gaudir d’un dels màxims exponents paisatgístics del país, és el Parc Nacional de Tongariro. Es tracta del parc nacional més antic del país, i, de fet, va ser el quart a establir-se a tot el món. Per una banda hi trobem tres volcans actius avui en dia, que converteixen les rutes de trekking en una obligació. Els llacs d’aigües blaves, la terra fumejant amenaçadora i la neu i el gel desafiant l’escalfor que emana del cor del planeta formen un gaudi pels sentits difícil de descriure. A més, a tot el parc nacional hi trobarem expressions de la mil·lenària cultura maori, els primers humans a habitar les illes. En definitiva, Tongariro és una parada obligatòria per a tot foraster.
Així com passa amb la gegant Austràlia, a Nova Zelanda la fauna autòctona també és única al món, i l’evolució ha fet de les seves fins a desenvolupar les meravelles naturals que hi trobem avui en dia. Tot i això, a Nova Zelanda hi ha una gran quantitat d’espècies d’animals introduïdes, i la majoria d’animals que es veuen sense buscar-los no tenen massa diferència amb els que es poden observar a altres llocs del món, fins i tot a casa nostra. Si esteu interessats a conèixer una mica millor la fauna única del país, caldrà posar-hi una mica més d’esforç. Els kiwis són un dels principals atractius per als naturalistes, i per veure’ls cal anar al lloc indicat. Força a prop d’Auckland hi trobem una illa que amb tota seguretat és el millor lloc del país per observar aquests animals en llibertat. Si no esteu de sort, sempre podeu anar a una de les conegudes “cases del kiwi”, on en podreu observar alguns exemplars en captivitat.
Sense deixar la fauna però canviant les ales per les aletes, Nova Zelanda és un dels millors llocs del món per observar catxalots, uns cetacis dentats i de cap quadrat, que poden arribar fins als 15 metres de llargada. El cap quadrat els permet suportar grans pressions, i així poden submergir-se fins a 1.500 metres de profunditat buscant el seu plat preferit: els calamars gegants. Es tracta de la balena que se submergeix a més profunditat, i és capaç d’aguantar gairebé dues hores sense respirar. Per observar aquests gegants del mar, heu d’anar a Kaikoura, no hi ha cap altra opció. El més habitual és sortir en vaixell, tot i que també podeu buscar els catxalots en helicòpter. Es una idea que pot semblar atractiva de bon principi, però per no molestar els animals, els helicòpters mantenen una distància que fa difícil poder apreciar gaire més que una silueta enmig de l’oceà. Però el passeig en helicòpter en si mateix ja és una experiència, així que també cal tenir-ho en compte a l’hora de decidir.
La natura de Nova Zelanda no s’acaba aquí, i si encara teniu ganes de més una bona idea és treure el cap als guèisers de Rotorua, tan espectaculars com peculiars. A diferència d’altres guèisers famosos a tot el planeta, com l’Old Faithful de Yellowstone o l’Strokkur d’Islàndia, els de Rotorua no exploten cada cert temps, sinó que més aviat es converteixen en un sortidor potent i mantingut d’aigua que pot durar uns quants minuts. El Pohutu és el guèiser més gran de tot el complex format per la caldera Rotorua, i remulla les immediacions unes quinze vegades cada dia.
Per últim, gairebé es pot considerar pecat marxar de Nova Zelanda sense haver visitat algun dels impressionants glaciars que hi podem trobar. Els més coneguts són el Fox i el Franz Josef, de fàcil accés i dels pocs del món que encara no estan retrocedint. De fet, tots dos glaciars arriben gairebé fins al nivell del mar. La carretera que hi porta ja és una postal, com la major part del país, però un cop presencieu el trencaclosques de valls que formen les dues immenses llengües de gel, veureu que encara que no ho sembli tot es pot superar. Amb 13 quilòmetres de longitud i una caiguda de 2.600 metres, el glaciar conforma una autèntica meravella natural. Si no en teniu prou de veure’l a terra ferma, es poden fer excursions fins a trepitjar-lo literalment, o, si no voleu relliscar, també podeu contemplar-lo des del cel enfilats dalt d’una avioneta.
