Ara que hi ha hagut relleu a la presidència del Parlament de Catalunya parlarem d’un verb que hi té relació: el verb nomenar, que no anomenar.
Nomenar vol dir “designar algú per a un càrrec o alguna cosa per a una funció”. No és correcta, doncs, la forma nombrar.
La nomenaran presidenta del Parlament de Catalunya.
Aquest verb no l’hem de confondre amb anomenar, que significa “dir el nom”. La forma nombrar també és incorrecta.
Durant el discurs van anomenar Carme Forcadell.
També cal fer esment del verb designar. Un dels significats que tenen tant el verb designar com el verb nomenar és “indicar alguna persona per a un càrrec o una funció”. La diferència és que el verb designar pot anar acompanyat de la preposició per a + nom (Van designar el meu company per a la comissió d’ensenyament), de per + oració d’infinitiu (Havien de designar algú per posar-se al capdavant del grup), o de perquè + oració (Van designar el meu company perquè s’encarregués de la campanya).
En canvi, el verb nomenar no duu cap complement introduït per preposició:
Han nomenat Anna Erra nova presidenta.
“Donde dije digo, digo Diego”
En català, doncs, direm:
Ara diu blat, ara diu ordi
Quan no són figues, són raïms
Ahir deia blanc i avui diu negre
On vaig dir blanc, ara dic negre
Qui avui diu sí, demà diu no
