Nomadland, de Chloé Zhao, cineasta responsable també del guió adaptat per a la gran pantalla a partir del llibre País nómada, de Jessica Bruder, explica l’amarga història de Fern (Frances McDormand), forçada a emigrar amb la seva camioneta després de la mort del marit i del tancament d’una explotació minera que ha arruïnat Empire, a Nevada, poble convertit ara en un població fantasma. Fern deixa enrere una ciutat morta, però per més quilòmetres que faci mai serà capaç d’escapar de tant dolor sofert. Nomadland esdevé una pel·lícula de carretera en què Fern inicia un perible deambulatori forçada a buscar feines estacionals i precàries davant de la impossibilitat de jubilar-se amb una pensió digna.
Aquesta road movie protagonitzada pels desafavorits del sistema, éssers colpejats per la darrera crisi, que s’arremolinen al voltant d’un foc d’acampada i s’expliquen les seves vivències, ens connecta, d’alguna manera, amb aquells migrants temporers de la depressió americana dels anys 30 reflectits a El raïm de la ira, de John Steinbeck, i la memorable adaptació cinematogràfica que en va fer John Ford l’any 1940. En un paisatge de western, reforçat per l’horitzontalitat del format scope, la camioneta esdevé la tartana dels pioners de les pel·lícules de l’Oest.
La rulot de Fern és una caseta mòbil, una cabana que pots plantar en qualsevol racó, sempre que et deixin, per tal d’estalviar-te el lloguer d’un habitacle impossible de pagar. Nòmades moderns que imiten en certa manera l’estil de vida dels assentaments intemporals dels gitanos. Chloé Zheo imprimeix una realització austera i diàfana que beu sobretot del registre documental, filmant punts de trobada reals, personatges autèntics que acumulen diferents revessos de la vida en les seves rebregades carns. D’altra banda, Nomadland reposa bàsicament sobre les espatlles cansades i el rostre adust de Frances McDormand, que ens regala una nova interpretació escruixidora.
L’actriu nord-americana, també en tasques de producció aquí, és nominada de nou com a millor interpretació femenina als Oscars. Seria el tercer després d’haver conquerit el preuat guardó en sengles ocasions per Fargo (1996) i Tres anuncios en las afueras (2019). Entre la resta de repartiment trobem David Strathairn (Bona nit, i bona sort), en el paper de viatger nòmada que finalment es veu temptat pel caliu d’una llar fixa. Però sobretot tenim gent de la diàspora real que s’interpreten a si mateixos com Swankie, Bob Wells i Linda May, que ja eren protagonistes en el llibre de la periodista Jessica Bruder que ha donat peu al film. Nomadland està nominada també a cinc Oscars més, entre ells millor pel·lícula i millor directora, convertint-se en una de les clares favorites d’aquesta edició.
